Lucas 19

TZOSA vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Li sbelel Jerusalene te xꞌechꞌ ta yut jteclum Jericó, te iꞌechꞌ batel li Jesuse.
1 Jesus entrou em Jericó e estava atravessando a cidade.
2 Oy jun vinic te ta jteclum Jericó, Zaqueo sbi. Yichꞌoj tsots yabtel. Jaꞌ banquilal yuꞌun li jtsobpatanetique. Jcꞌulej.
2 Morava ali um homem rico, chamado Zaqueu, que era chefe dos cobradores de impostos.
3 Li Zaqueoe tscꞌan ta sqꞌuel li cꞌu sba li Jesuse. Tscꞌan chojtaquin. Pero muc bu xil yuꞌun toj ep li crixchanoetique. Yuꞌun cꞌalal vinic noꞌox li Zaqueoe.
3 Ele estava tentando ver quem era Jesus, mas não podia, por causa da multidão, pois Zaqueu era muito baixo.
4 Jaꞌ yuꞌun ijelav ta anil, imuy ta jtecꞌ higo te ta nopol tiꞌbe li yoꞌ bu chjelav li Jesuse yoꞌ xil o chjelav teye.
4 Então correu adiante da multidão e subiu numa figueira brava para ver Jesus, que devia passar por ali.
5 Cꞌalal icꞌot ta yolon li teꞌ li Jesuse, la sqꞌuel muyel. Iyil ti te luchul li Zaqueoe, jech laj yalbe:
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e disse a Zaqueu:
6 Iyal ta ora li Zaqueoe. Xmuybaj xa laj yicꞌ batel ta sna li Jesuse.
6 Zaqueu desceu depressa e o recebeu na sua casa, com muita alegria.
7 Cꞌalal iyil li crixchanoetic ti ibat ta sna Zaqueo li Jesuse, chopol iyaꞌiic. Te xꞌupꞌetic noꞌox liquel yuꞌun snaꞌojic ti jaꞌ jloꞌlovanej li Zaqueoe. Iyalic ti ba schiꞌin jpasmulil li Jesuse.
7 Todos os que viram isso começaram a resmungar: — Este homem foi se hospedar na casa de um pecador!
8 Li Zaqueoe ivaꞌi, jech laj yalbe li Cajvaltique:
8 Zaqueu se levantou e disse ao Senhor: — Escute, Senhor, eu vou dar a metade dos meus bens aos pobres. E, se roubei alguém, vou devolver quatro vezes mais.
9 Li Jesuse jech laj yal:
9 Então Jesus disse:
10 Joꞌon li coꞌol crixchanoutique tal jcoltaoxuc acotolic yuꞌun chꞌayemoxuc ―xi li Jesuse.
10 Porque o
11 Cꞌalal te chaꞌiic li cꞌusi chal Jesús li crixchanoetique, li Jesuse laj yal jun loꞌil yuꞌun poꞌot xaꞌox chcꞌotic ta Jerusalén. Jaꞌ laj yal ta loꞌil ti maꞌuc to scꞌacꞌalil ta xꞌoch ta ajvalilale. Yuꞌun la snop li jꞌisraeletic ti jaꞌ xa ta xꞌoch ta ajvalilal yuꞌunic li te ta Jerusalene, ti jaꞌ li buchꞌu tꞌujbil yuꞌun li Diose.
11 Jesus contou uma parábola para os que ouviram o que ele tinha dito. Agora ele estava perto de Jerusalém, e por isso eles estavam pensando que o Reino de Deus ia aparecer logo.
12 Li Jesuse jech laj yal:
12 Então Jesus disse:
13 Cꞌalal muc toꞌox bu bateme, laj yicꞌ talel lajunvoꞌ yajtuneltac. Ta jujuntal laj yacꞌbe jujusep taqꞌuin ti ep ta cien yichꞌoje. Jech laj yalbe: “Ba jolintasic. Cꞌalal mi lisut talele, jaꞌ to chjul quichꞌ”, xut comel.
13 Antes de viajar, chamou dez dos seus empregados, deu a cada um uma moeda de ouro e disse: “Vejam o que vocês conseguem ganhar com este dinheiro, até a minha volta.”
14 Li crixchanoetique chopol iyaꞌiic ti jaꞌ ta xꞌoch ta ajvalilal li schiꞌilique. Jaꞌ yuꞌun la staquic batel buchꞌu chba yal li bu ba schꞌam talel yabtele. Jech cꞌot yalic: “Mu jcꞌancutic ti jaꞌ ta xꞌoch ta ajvalilal cuꞌuncutic li jchiꞌilcutic taje”, xiic cꞌotel.
14 — Acontece que o povo do seu país o odiava e por isso mandou atrás dele uma comissão para dizer que não queriam que aquele homem fosse feito rei deles.
15 ’Cꞌalal laj yichꞌ yabtel sventa ajvalil li vinique, isut batel. Cꞌalal icꞌote, la stacan ta iqꞌuel li yajtuneltaque yuꞌun tscꞌan chaꞌi cꞌu yepal ijolin yuꞌunic jujunic li staqꞌuine.
15 — O homem foi feito rei e voltou para casa. Aí mandou chamar os empregados a quem tinha dado o dinheiro, para saber quanto haviam conseguido ganhar.
16 Li buchꞌu baꞌi itale jech laj yal: “Cajval, lajunsep ijolin cuꞌun la ataqꞌuin li la avacꞌbun comele”, xut li yajvale.
16 O primeiro chegou e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei dez.”
17 Itacꞌav li yajvale: “Lec oy. Joꞌote lequil jtunelot. Yuꞌun jun avoꞌon la ajolintas li jtaqꞌuine, jaꞌ yuꞌun chcacꞌ aventain lajuneb jteclum”, xꞌutat.
17 — “Muito bem!” — respondeu ele. — “Você é um bom empregado! E, porque foi fiel em coisas pequenas, você vai ser o governador de dez cidades.”
18 Ital nojtoc li yane, jech laj yal: “Cajval, joꞌsep ijolin cuꞌun la ataqꞌuin li la avacꞌbun comele”, xut li yajvale.
18 — O segundo empregado veio e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei cinco.”
19 Itacꞌav li yajvale: “Joꞌote joꞌob jteclum chcacꞌ aventain”, xut.
19 — “Você vai ser o governador de cinco cidades!” — disse o patrão.
20 ’Ital nojtoc li yane, jech laj yal: “Cajval, ilo li jsep ataqꞌuin li la avacꞌbune. La jpix lec ta panyo, la jnacꞌ lec.
20 — O outro empregado chegou e disse: “Patrão, aqui está a sua moeda. Eu a embrulhei num lenço e a escondi.
21 Yuꞌun lixiꞌ avuꞌun. Jnaꞌoj onoꞌox ti toj tsots avoꞌone. Jnaꞌoj ti chavichꞌ sutel schiꞌuc sjol la ataqꞌuine, chavichꞌ li bu maꞌuc avabtele”, xi la spoj sba.
21 Tive medo do senhor, porque sei que é um homem duro, que tira dos outros o que não é seu e colhe o que não plantou.”
22 — ausente —
22 — Ele respondeu: “Você é um mau empregado! Vou usar as suas próprias palavras para julgá-lo. Você sabia que sou um homem duro, que tiro dos outros o que não é meu e colho o que não plantei.
23 — ausente —
23 Então por que você não pôs o meu dinheiro no banco? Assim, quando eu voltasse da viagem, receberia o dinheiro com juros.”
24 Jech laj yalbe li yan li te oyique: “Pojbeic li jsep jtaqꞌuin ti cacꞌojbee, jaꞌ acꞌbeic li buchꞌu laj yichꞌ talel li lajunsepe”, xut.
24 — E disse para os que estavam ali: “Tirem dele a moeda e deem ao que tem dez.”
25 Jech laj yalic: “¡Cajval, pero yichꞌoj xa lajunsep!” xutic.
25 Eles responderam:
26 Itacꞌav li ajvalile: “Chacalbeic, scotol li buchꞌutic ta xꞌabtejic cuꞌune ta sta li cꞌusi ta xtun yuꞌunique. Ta to xcacꞌbe más nojtoc. Yan li buchꞌutic mu scꞌan xꞌabtejic cuꞌune mu cꞌusi ta staic o. Ta jpojbe ta jꞌechꞌel li cꞌustic cacꞌojbeique.
26 — E o patrão disse:
27 Jech nojtoc li buchꞌutic chiscontrainique, ti mu scꞌanic ti joꞌon ta jventainique, iqꞌuic talel scotolic liꞌi. Liꞌ ta jsat xamilique”, xi li ajvalile ―xi li Jesuse.
27 E agora tragam aqui os meus inimigos, que não queriam que eu fosse o rei deles, e os matem na minha frente.”
28 Cꞌalal jech laj yal loꞌil li Jesuse, jaꞌ sbabe batel yuꞌun chbat ta Jerusalén schiꞌuc li yajchanbalajeltaque.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante deles para Jerusalém.
29 Te icꞌotic ta nopol colonia Betfagé sbi, schiꞌuc ta jteclum Betania, te ta yoc vits Olivatic. Li Jesuse la stac jelavel chaꞌvoꞌ yajchanbalajeltac.
29 Quando iam chegando aos povoados de Betfagé e Betânia, que ficam perto do monte das Oliveiras, enviou dois discípulos na frente,
30 Jech laj yalbe:
30 com a seguinte ordem:
31 Mi oy buchꞌu chasjacꞌbeic ti cꞌu chaꞌal chajitunic li burroe, albeic: “Yuꞌun ta xtun yuꞌun li Cajvaltique”, utic ―xi li Jesuse.
31 Se alguém perguntar por que vocês estão fazendo isso, digam que o Mestre precisa dele.
32 Ibatic li chaꞌvoꞌique. Li cꞌu sba iꞌalbatic batel yuꞌun li Cajvaltique jaꞌ jech cꞌot staic.
32 Eles foram e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 Cꞌalal jaꞌ o te ta sjitunic li burroe, jech iꞌalbatic yuꞌun li yajvale:
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os donos perguntaram: — Por que é que vocês estão desamarrando o animal?
34 Itacꞌavic:
34 Eles responderam: — O Mestre precisa dele.
35 La snitic talel li yoꞌ bu oy li Jesuse. Laj yacꞌbeic spuychijic sventa staspat, la scajlebin li Jesuse.
35 Então eles levaram o jumentinho para Jesus, puseram as suas capas sobre o animal e ajudaram Jesus a montar.
36 Cꞌalal cajal xa batel ta burro li Jesuse, li jꞌisraeletique la sqꞌuianic spuychijic ta be li bu ch‐echꞌ ba li Jesuse.
36 Conforme ele ia passando, o povo estendia as suas capas no caminho.
37 Cꞌalal nopol xa batel ta Jerusalén li yoꞌ bu vits Olivatique, tsots lic cꞌopojicuc scotol li buchꞌutic ti scotol cꞌacꞌal te schiꞌuquic li Jesuse. Xmuybajic noꞌox laj yalbeic coliyal Dios ta sventa ti iyilbeic ep stsatsal sjuꞌel ti iyacꞌ ta ilel li Jesuse.
37 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém, na descida do monte das Oliveiras, uma grande multidão de seguidores ia com ele. E eles, cheios de alegria, começaram a louvar a Deus em voz alta por tudo o que tinham visto.
38 Jech laj yalic:
38 Eles diziam: — Que Deus abençoe o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e
39 Oy jayvoꞌ jfariseoetic te schiꞌuquic. Jech laj yalbeic li Jesuse:
39 Aí alguns fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: — Mestre, mande que os seus seguidores calem a boca!
40 Li Jesuse jech laj yalbe:
40 Jesus respondeu:
41 Cꞌalal nopolic xaꞌox ba ta Jerusalén li Jesuse, la sqꞌuel li jteclume, laj yoqꞌuita li schiꞌiltac li te nacalique.
41 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém e viu a cidade, chorou com pena dela
42 Jech laj yal:
42 e disse:
43 Yuꞌun chcꞌot scꞌacꞌalil chtal sjoy sbaic liꞌ ta jteclum li buchꞌutic chascontrainoxuque, chasmaquic ta jujot.
43 Pois chegarão os dias em que os inimigos vão cercá-la com rampas de ataque, e vão rodeá-la, e apertá-la de todos os lados.
44 Chtal sjinesic la ateclumalique. Mu jpꞌejuc ton latsal chcom, scotol ta sjinesic. Chasmilic acotolic nojtoc. Jaꞌ ta scoj ti mu xachꞌunic ti joꞌon tacbilun talel yuꞌun Dios sventa chajcoltaique ―xi li Jesuse.
44 Eles destruirão completamente você e todos os seus moradores. Não ficará uma pedra em cima da outra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus veio para salvá-la.
45 Li Jesuse iꞌoch ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna li te ta Jerusalene. La snutsan loqꞌuel scotol li jpꞌolmaletic li te oyique.
45 Jesus entrou no pátio do Templo e começou a expulsar dali os vendedores.
46 Jech laj yalbe:
46 Ele lhes disse:
47 Li Jesuse scotol cꞌacꞌal te ichanubtasvan ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna li te ta Jerusalene. Li banquilal paleetique schiꞌuc li buchꞌutic spꞌisoj sbaic ta jchanubtasvanej ta smantaltac li Diose, schiꞌuc li jꞌabteletique, la snopilanic cꞌu sba xuꞌ ta smilic li Jesuse.
47 Jesus ensinava no pátio do Templo todos os dias. Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes do povo queriam matá-lo.
48 Pero muc bu staic, yuꞌun scotol crixchanoetic ta sloqꞌuel yoꞌon laj yaꞌibeic scꞌop li Jesuse.
48 Mas não achavam jeito de fazer isso, pois todos o escutavam com muita atenção.

Ler em outra tradução

Comparar com outra