João 7
TZOSA vs NTLH
1 Ta tsꞌacal ixanav ta scotol jteclumetic li ta Galilea balumil li Jesuse. Jchiꞌucutic batel, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique. Li Jesuse mu scꞌan chbat ta Judea balumil yuꞌun li jꞌabteletic cuꞌuncutique te yacal tsnopbeel scꞌoplal cꞌu sba tsmilic.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Poꞌot xaꞌox jun qꞌuin yuꞌun li jchiꞌiltac ta israelale li te ta Jerusalene. Jaꞌ li qꞌuin ti ta smeltsanan syaxnaic ti ta xꞌochic o li jchiꞌiltaque.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 Li Jesuse jech iꞌalbat yuꞌun li yitsꞌinabe:
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Li buchꞌu ta scꞌan ta xpuc scꞌoplale mu ta muculuc ta spas li cꞌu sba yabtele. Mi jaꞌ avabtel o ti jech chapase, acꞌ aba ta ilel ta stojol scotol crixchanoetic ―xiic.
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Li yitsꞌinabtaque mu schꞌunic eꞌuc ti jaꞌ tꞌujbil yuꞌun Dios ti chventainvan li sbanquilique.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Li Jesuse jech laj yalbe:
6 Ele respondeu:
7 Li crixchanoetique muc bu chopol chayilic li joꞌoxuque. Yan li joꞌone chopol chiyilic yuꞌun joꞌon ta xcalbeic ti chopol li cꞌustic ta spasique.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Li joꞌoxuque batanic li ta qꞌuine. Yan li joꞌone muc to bu chibat yuꞌun muc to bu tsta scꞌacꞌalil ti chibate ―xi li Jesuse.
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Cꞌalal jech laj yalbe li yitsꞌinabtac li Jesuse, te lijocꞌtsajcutic ta Galilea schiꞌuc Jesús, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Batemic xaꞌox ta qꞌuin li te ta Jerusalén li yitsꞌinabtac li Jesús li cꞌalal lijbatcutic eꞌuc schiꞌuc li Jesuse. Muc bu la jchiꞌincutic batel li crixchanoetique. Jtuccutic noꞌox lijbatcutic yuꞌun mu scꞌan xacꞌ sba ta ilel li Jesuse.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Li jꞌabteletic cuꞌuncutic, joꞌoncutic li jꞌisraeluncutique, te oyic ta qꞌuin ta saꞌic li Jesuse. Jech ta sjacꞌulanbeic li crixchanoetique:
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 Scotol li jꞌilqꞌuinetique naca jaꞌ sbel yeic li Jesuse. Oy buchꞌutic jech laj yalic:
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Pero mu junuc buchꞌu tsjamalꞌal li Jesuse yuꞌun ta xiꞌic li ta jꞌabteletic cuꞌuncutique.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Cꞌalal yoxibal xaꞌox cꞌacꞌal liquem qꞌuine, ibat ta mucꞌta chꞌulna li Jesuse. Cꞌot chanubtasvanuc ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulnae. Te jchiꞌucutic ti yajchanbalajeltacuncutique.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Li jꞌabteletique toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic li cꞌu sba ichanubtasvan li Jesuse. Jech laj yalic:
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 Li Jesuse jech laj yal:
16 Jesus disse:
17 Li buchꞌu tscꞌan tspas li cꞌusi ta scꞌan li Diose, ta xꞌacꞌbat snaꞌ mi jaꞌ scꞌop Dios li chcale, mi jcꞌop noꞌox jtuc.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Li buchꞌu ta xchanubtasvan o li cꞌusi ta snop stuque, jaꞌ noꞌox ta scꞌan ichꞌel ta mucꞌ stuc. Li joꞌone ta xcacꞌ ta ichꞌel ta mucꞌ li Diose, jaꞌ ti listac talele. Muc bu chiloꞌlovan. Jaꞌ melel li cꞌusi chcale.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 ’Li Moisés li iyal scꞌop Dios ta voꞌonee la stsꞌibaboxuc comel li mantaletique. Pero mu junuc buchꞌu schꞌunoj jech chac cꞌu chaꞌal ta xal li mantaletique. Ti achꞌunojicuc li mantaletique, muc bu chanopic chamilicun ti jechuque ―xi li Jesuse.
19 Foi Moisés quem deu a
20 Jech itacꞌavic li jchiꞌiltaque:
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Itacꞌav li Jesuse:
21 Então Jesus disse:
22 Li Moisese laj yalboxuc ti chavaqꞌuic ta ichꞌel circuncisione, pero maꞌuc baꞌi iꞌalbat li Moisese. Jaꞌ baꞌi iꞌalbat li jtotic jmeꞌtic ta más voꞌonee. Li joꞌoxuque acꞌo mi ta scꞌacꞌalil ta jcuxtic, chavacꞌbeic yichꞌ circuncisión li unetic li yichꞌojic xa vaxaquib cꞌacꞌale.
22 Vocês
23 Ti chavaqꞌuic circuncisión ta scꞌacꞌalil ta jcuxtique yoꞌ jech mu xapꞌajbeic smantal li Moisese, ¿cꞌu chaꞌal chopol chavilicun ti la jcolta jun jchiꞌiltic li ta scꞌacꞌalil ta jcuxtique?
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Muc bu lec mi chaticꞌbeic smul ta ora jun vinique. Jaꞌ scꞌan chanopic mi melel ti chopol li cꞌusi la spase ―xi li Jesuse.
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Oy jayvoꞌ li jchiꞌiltac li te nacalic ta Jerusalene jech laj yalic:
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Qꞌuelavilic, liꞌ to ta xchanubtasvan ta jtojoltique. Pero mu cꞌusi ta xꞌalbat yuꞌun li jꞌabteletique. ¿Mi yuꞌun schꞌunojic xa ti jaꞌ li tꞌujbil yuꞌun Dios ti scꞌoplal onoꞌox chtal sventainutique?
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Li joꞌotique jnaꞌojtic ti bu liquem talel li vinic liꞌi. Cꞌalal ta xtal li buchꞌu tꞌujbil yuꞌun Dios ti chisventainutique, muc buchꞌu snaꞌ bu ta xlic talel ―xut sbaic.
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Li Jesuse tsots icꞌopoj li te ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna ta Jerusalén li cꞌalal ichanubtasvane. Jech iyal:
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Li joꞌone xcojtaquin yuꞌun jaꞌ te liquemun talel ta stojol. Jaꞌ listac talel liꞌi ―xi li Jesuse.
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Chac stiqꞌuic o ta chuquel li Jesuse, pero muc buchꞌu tstsac yuꞌun muc to bu cꞌotem scꞌacꞌalil ta stsaquic.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Pero oy ep buchꞌutic la schꞌunic ti jaꞌ xa li buchꞌu tꞌujbil yuꞌun Dios ti scꞌoplal onoꞌox chtal ventainvanuque. Jech laj yalic:
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Li jfariseoetique iyaꞌiic ti jaꞌ jech ta xloꞌilajic li buchꞌutic la schꞌunic xa ti jaꞌ Jesús li buchꞌu tꞌujbil yuꞌun Dios ti scꞌoplal onoꞌox chtal ventainvanuque. Jaꞌ yuꞌun li banquilal paleetique schiꞌuc li jfariseoetique laj yalbeic jayvoꞌ yajmayolic ti acꞌo stsaquic li Jesuse.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Li Jesuse jech laj yalbe li jchiꞌiltaque:
33 Jesus disse:
34 Li joꞌoxuque chasaꞌicun pero mu xataicun. Li yoꞌ bu chibate mu xuꞌ chabatic tey eꞌuc li joꞌoxuque ―xi li Jesuse.
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Li jꞌabteletic cuꞌuncutique jech lic yalulanbe sbaic:
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 ¿Cꞌu sba smelol taje ti jech laj yale: “Chasaꞌicun pero mu xataicun. Li yoꞌ bu chibate mu xuꞌ chabatic tey eꞌuc li joꞌoxuque”, ti xijyututique? ―xut sbaic.
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Ta mucꞌta qꞌuine la svaꞌan sba ta oꞌlol crixchanoetic li Jesuse. Tsots icꞌopoj, jech laj yalbe li jchiꞌiltaque:
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 Li buchꞌutic ta schꞌunic ti joꞌon ta jcoltaique, jech ta xcꞌot ta pasel jech chac cꞌu chaꞌal tsꞌibabil ta scꞌop li Diose: “Li slequil li yoꞌonique jaꞌ jech chac cꞌu chaꞌal li nioꞌ ti te xnixnun oe”, xi tsꞌibabil ―xi li Jesuse.
38 Como dizem as
39 Ti jech laj yal Jesuse, jaꞌ laj yalbe scꞌoplal yabtel li Chꞌul Espíritu li scꞌoplal onoꞌox ta xꞌacꞌbat ta yoꞌonic li buchꞌutic ta schꞌunic ti jaꞌ Yajcoltavanejic li Jesuse. Pero muc toꞌox bu talem li Chꞌul Espíritue yuꞌun muc toꞌox bu sutem batel ta vinajel li Jesuse.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Cꞌalal iyaꞌiic li jchiꞌiltac ta israelal li cꞌusi laj yal li Jesuse, oy buchꞌutic jech laj yalic:
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Oy yan jech laj yalic:
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 Chal ta scꞌop Dios ti te ta xvocꞌ ta Belene yuꞌun jaꞌ snitilul David ta voꞌonee. Jaꞌ te ta xvocꞌ li yoꞌ bu ivocꞌ li Davide ―xiic.
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Jaꞌ yuꞌun la svoqꞌuilan sbaic ta cꞌop li jchiꞌiltac ta stojol li Jesuse.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Oy buchꞌutic chac stsaquic li Jesuse pero muc buchꞌu stsac.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Li mayoletique isutic ta stojol li banquilal paleetique schiꞌuc li jfariseoetique. Jech ijacꞌbatic:
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Itacꞌavic li mayoletique:
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Jech iꞌalbatic yuꞌun li jfariseoetique:
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Mu junuc jꞌabteletic cuꞌuntic schꞌunojic ti jaꞌ xa li buchꞌu scꞌoplal ti chisventainutique. Mi joꞌcuncutic muc bu jchꞌunojcutic.
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 Li jchiꞌiltactic li te tsobolic ta stojol li Jesuse mu snaꞌic li cꞌusi ta xal li mantaletique. Ichꞌayic xa o ―xiic li jfariseoetique.
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Te oy eꞌuc li Nicodemoe, jaꞌ li buchꞌu a scꞌopon ta acꞌubal li Jesuse, yuꞌun ochem ta fariseoal eꞌuc. Li Nicodemoe jech laj yal:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 ―Mu xuꞌ ta xcacꞌbetic yichꞌ vocol jun jchiꞌiltic mi muc bu caꞌiojtic li cꞌusi ta xale, schiꞌuc mi mu to jnaꞌtic ti cꞌusi smule. ¿Mi mu jechuc ta xal li mantaletic cuꞌuntique? ―xi li Nicodemoe.
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Jech laj yalbeic li Nicodemoe:
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 Isutic batel ta snaic.
53 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?