Marcos 2
MOA vs NVT
1 ‑Yrekpaa' 'dama 'kanle‑ blaan, 'ke Zesu 'nule 'ezin‑ Kapɛnɔmu. Mɛɛ mu 'ɛ ‑wa male 'kaa ‑yoo 'fɛ 'lɛ ma,
1 Dias depois, quando Jesus retornou a Cafarnaum, a notícia de que ele tinha voltado se espalhou rapidamente.
2 'ke mɛɛ 'srɛ 'lɛdo‑ nule‑ ‑o 'lɛkpalɛ 'eke‑ ta 'fɛ 'ɛ ꞊la ‑a zi, ‑asiikɔɔ 'kanyrɛ‑ laa ‑yaa sɔ ‑srɔɔwole 'fɛ 'ɛ 'lii. 'Bhɛɛ‑ Zesu 'yaa‑ ‑Waanbhaa' a ‑jan 'ɛ 'wo zii' ‑o ni.
2 Em pouco tempo, a casa onde estava hospedado ficou tão cheia que não havia lugar nem do lado de fora da porta. Enquanto ele anunciava a palavra de Deus,
3 'Bhɛ ꞊nɔɔ bhe, 'ke mɛɛ yiziɛ nule‑ ‑flugba do 'le ‑a ba yrɔ do 'yi.
3 quatro homens vieram carregando um paralítico numa maca.
4 'Bhɛ mɛɛ mu 'ɛ waa 'sɔlɛ‑ gele‑ 'tɛnlɛ‑ Zesu ma ‑trɛɛ, 'ke ‑wa zrɔn 'bhɛ ni ‑zamaa' 'ɛ 'kɔɔ. 'Bhɛla‑ ‑yile, 'ke ‑woo wlayrɛ do klɛle‑ 'yee‑ Zesu 'yaa‑ 'fɛ 'la ꞊la 'bhɛ 'wiiŋ‑. 'Bhɛɛ‑ 'ke ‑o ‑flugba' 'ɛ 'pegee ‑a 'yila‑ yrɔ 'ɛ zinale 'bhɛ yrɛ 'ɛ ꞊nɔɔ bhlɛ ma.
4 Por causa da multidão, não tinham como levá-lo até Jesus. Então abriram um buraco no teto, acima de onde Jesus estava. Em seguida, baixaram o homem na maca, bem na frente dele.
5 Zesu 'a 'yele‑ 'bhii‑ ‑woo ‑kpaa ‑a 'yi, 'bhii‑ ‑e sɔ ‑flugba 'ɛ 'bheele, 'ke ‑ya 'pele 'yee‑ ‑flugba 'ɛ ni 'kaa: «'Ŋ 'nɛ, 'ŋ 'yaa‑ ‑za 'yɔɔ‑ mu 'ɛ ‑sroma ‑yaan.»
5 Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Filho, seus pecados estão perdoados”.
6 'Bhɛ ꞊nɔɔ bhe, 'Toŋ daan mu 'la 'yaale‑ ‑yaa 'fɛ 'ɛ ꞊la ‑zamaa' 'ɛ 'pleŋ‑ 'ke 'mu 'a pele‑ 'mu 'kpee 'tɛ dɔɔ:
6 Alguns dos mestres da lei que estavam ali sentados pensaram:
7 «‑Mɛle ‑kla 'bhɛɛ‑ 'gwlaan‑ 'lɛɛ‑ ‑yoo ‑janwo' zii' ‑gee' ɛɛ? ‑E ‑Waanbhaa' 'tɔsiɛ ma jan ‑la wo 'zi bhe. Bhaaplɛŋ 'ɛ ‑de 'gbu ‑le sɔ mɛɛ mu a ‑za 'yɔɔ‑ mu ‑sroma 'yanle 'ke ya 'e go ‑Waanbhaa' do ‑kplɛn ba ɛɛ?»
7 “O que ele está dizendo? Isso é blasfêmia! Somente Deus pode perdoar pecados!”.
8 'Bhɛ yrɛ do 'ɛ ꞊nɔɔ bhe, 'ke Zesu ‑o 'kpeejan‑ 'ɛ dɔle‑. 'Bhɛɛ‑ 'ke ‑ya pele‑ ‑o ni 'kaa: «‑Mɛle ‑kla 'ka ‑o 'bhɛ ‑jan ‑glɔɔn 'ɛ dan 'zi 'ka 'kpee ɛɛ?
8 Jesus logo percebeu o que eles estavam pensando e perguntou: “Por que vocês questionam essas coisas em seu coração?
9 'Woo‑ ‑za plɛ 'gbu 'lɛɛ‑ ‑o ‑dele 'edile ɛɛ, ‑a pele ‑flugba 'ɛ ni dɔɔ 'ŋ ‑yaa' ‑za 'yɔɔ mu 'ɛ ‑sroma ‑yaan taa‑ ‑a pele ‑a ni dɔɔ ‑ya ‑wlɛn ɛɛ, 'bhɛɛ‑ ‑e 'taawo‑ ɛɛ?
9 O que é mais fácil dizer ao paralítico: ‘Seus pecados estão perdoados’ ou ‘Levante-se, pegue sua maca e ande’?
10 'Duŋ‑ 'ŋ 'yoo‑ ‑a zi 'kaa‑ 'yaango‑ 'bhii‑ ‑za 'yɔɔ‑ mu ‑sroma 'yan 'seŋ ‑o 'mi Bhaaplɛŋ Gbe 'ɛ ni 'trɛ 'ɛ ta ‑gɛ.» 'Bhɛ 'yi 'ke ‑ya pele‑ ‑flugba' 'ɛ ni dɔɔ:
10 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico:
11 «'Mi 'gbu pe ni dɔɔ: 'E 'wlɛn‑, 'e 'yila‑ yrɔ 'ɛ 'si, 'bhɛɛ‑ ge 'e ba ‑lɛ ma!»
11 “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
12 'Bhɛ yrɛ do 'ɛ ꞊nɔɔ bhe, 'ke ‑flugba 'ɛ ‑ya ‑wlɛnle', 'ke ‑ya yila‑ yrɔ 'ɛ binale, 'bhɛɛ‑ 'kee‑ 'pwɛle mɔkpɛn' 'yrɛ ma. ‑O 'kpɛn 'liibhaa gbɛ ‑yɔɔ 'ɛ 'kɔɔ ‑o ma 'ke ‑o ‑Waanbhaa' 'tɔbhɔle, 'ke ‑wa pe dɔɔ: «'Waa 'bhɛ ‑za 'lɛɛ 'bhɛ 'yansi klɛyrɛ yelɛ ‑lido'.»
12 O homem se levantou de um salto, pegou sua maca e saiu andando diante de todos. A multidão ficou admirada e louvava a Deus, exclamando: “Nunca vimos nada igual!”.
13 'Bhɛ blaan, 'ke Zesu gele‑ 'ezin‑ Galile ‑draa 'ɛ 'lɛ ma. 'Bhɛɛ‑ 'ke eyee‑ ‑zamaa' 'srɛ ‑gbɛnɛ do 'ɛ 'kpɛn gele‑ ‑a zi 'bhɛ ꞊nɔɔ ye; 'bhɛɛ‑ ‑e ꞊bwa 'bhɛ mɛɛ mu 'ɛ daanle ma.
13 Em seguida, Jesus saiu outra vez para a beira do mar e ensinou as multidões que vinham até ele.
14 ‑A 'kan bhla 'ɛ zi, 'ke ‑a ‑yrɛkpale Alife gbe Levi 'yaale‑ ma 'nisra gbawo 'fɛ 'ɛ ꞊la. ‑E pe 'bhɛ ni 'kaa: «Nu dɔ 'ŋ zi!» 'Bhɛɛ‑ 'ke Levi 'e 'wlɛnle‑, 'kee‑ gele‑ dɔlɛ Zesu zi.
14 Enquanto caminhava por ali, viu Levi, filho de Alfeu, sentado no lugar onde se coletavam os impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus, e Levi se levantou e o seguiu.
15 'Bhɛ 'yi bhe 'tɛ, 'ke Zesu gele‑ pɛbhlelɛ 'yee‑ Levi a 'fɛ 'ɛ ꞊la. 'Nisrakun mu ‑bebe 'pegee mɛɛ 'joo 'yɔɔ‑ 'ke mu 'pegee 'yee‑, 'bhɛɛ‑ ‑yaa' ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ 'yaa‑ pɛbhle 'zi 'eke‑ zi, ‑amasrɔyi ‑o 'srɛ 'ɛ dɔle ‑yaa zi.
15 Mais tarde, na casa de Levi, Jesus e seus discípulos estavam à mesa, acompanhados de um grande número de cobradores de impostos e outros pecadores, pois eram muitos os que o seguiam.
16 'Duŋ‑ 'Toŋ daan mu 'la 'yaa‑ Farizi mu ‑lɛdo' 'ɛ ba, 'mu 'yrɛkpale Zesu ma pɛleyrɛ 'ɛ ꞊nɔɔ 'ke 'nisrakun mu 'ɛ 'pegee mɛɛ 'joo 'yɔɔ‑ mu 'ɛ 'le, 'ke ‑wa pele‑ ‑yaa' ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ ni 'kaa: «‑Mɛle ꞊kla 'bhɛɛ‑ 'ka daan mi 'ɛ 'pegee 'nisrakun mu 'ɛ, 'bhɛɛ‑ mɛɛ 'joo 'yɔɔ‑ mu 'ɛ ‑woo pɛbhle 'zi 'eke‑ ta ɛɛ?»
16 Quando alguns fariseus, mestres da lei, viram Jesus comer com cobradores de impostos e outros pecadores, perguntaram a seus discípulos: “Por que ele come com cobradores de impostos e pecadores?”.
17 Zesu ‑o wojan 'ɛ 'male, 'ke ‑ya pele‑ ‑o ni dɔɔ: «Mɛɛ 'klɛnyawole mu maza laa ‑o ‑laanɛkpa mi ma, 'fɔ gadɛ mu. 'Naa 'nulɛ‑ mɛɛ 'la zan mu ‑o 'gbu ye 'bhii‑ mɛɛ ‑lɛdɔɔle mu 'mu 'siiyrɛ‑ ꞊nɔɔ, 'duŋ‑ 'mi ꞊nwa mɛɛ 'la zan mu 'mu 'gbu ye 'bhii‑ ‑za 'yɔɔ‑ klɛ mu 'mu ‑la 'siiyrɛ‑ nɔɔ‑.»
17 Ao ouvir isso, Jesus lhes disse: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes. Não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores”.
18 Yi do ta, Mɛɛ Wiiŋfɛ' Mi Zaan a ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ 'pegee Farizi mu 'ɛ 'yaa‑ 'suŋ 'yi. 'Bhɛɛ‑ mɛɛ 'ke mu ꞊nwa Zesu ‑lrɔkpalɛ dɔɔ: «‑Mɛle ꞊kla 'bhɛɛ‑ Zaan a pɛ ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ 'pegee Farizi mu 'ɛ ‑waa' ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ ‑woo 'suŋ 'yi, 'bhɛɛ‑ 'duŋ‑ 'yaa‑ pɛ ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ waa ‑o 'suŋ 'yi ɛɛ?»
18 Certa vez, quando os discípulos de João e os fariseus estavam jejuando, algumas pessoas vieram a Jesus e perguntaram: “Por que seus discípulos não têm o hábito de jejuar como os discípulos de João e os discípulos dos fariseus?”.
19 Zesu 'a zikpaa‑ ‑o ni dɔɔ: «Le drɛɛ ‑nɔɔ 'ɛ 'bhɛgwlɛn‑ mu 'ɛ sɔ 'suŋwlale 'ke le drɛɛ ‑nɔɔ 'ɛ 'bhɛ ‑o ‑o ‑din 'waati 'la ba ɛɛ? Waa sɔ 'bhɛ klɛle‑, 'ke le drɛɛ ‑nɔɔ 'ɛ 'bhɛ ‑o ‑o ‑din 'waati 'la ba, waa sɔ 'suŋwlale.
19 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento jejuam enquanto festejam com o noivo? Não podem jejuar enquanto o noivo está com eles.
20 'Duŋ‑ 'bhɛ 'waati ‑o zan bhɔlɛ, 'ke le drɛɛ ‑nɔɔ 'ɛ gole ‑yaan ‑o ‑din. 'Bhɛ 'waati 'ɛ ba, ‑o nu 'suŋwlalɛ 'tɛ.»
20 Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão.
21 «Mɛɛ do 'kpɔ 'laa sɔ dunɛ‑ gwe ‑yisrale 'ke sɔpee' drɛɛ 'le. 'Kee‑ 'bhɛ ꞊kla, sɔpee' drɛɛ 'ɛ 'wlayrɛ‑ nɔɔ‑ 'eke‑ ta, ‑e nu dunɛ‑ gwe 'ɛ 'bhɛ sɔ 'ɛ ‑glaanlɛ' 'bhɛɛ‑ ‑e 'bhɛ 'peedɛ‑. 'Bhɛɛ‑ dunɛ‑ gwe 'ɛ nu 'peedɛlɛ 'ezin‑, 'ke 'bhɛ kan ‑a 'peedɛyrɛ ‑lwa 'ɛ ta.
21 “Além disso, ninguém remendaria uma roupa velha usando pano novo. O pano novo encolheria a roupa velha e a rasgaria, deixando um buraco ainda maior.
22 'Ezin‑, mɛɛ 'kedo‑ 'kpɔ 'laa sɔ ‑wɛɛn drɛɛ 'klale wi 'flɛ 'floko gwe mu 'yi, 'bhɛɛ‑ ‑e 'mu 'liitan‑. 'Kee‑ 'bhɛ ꞊kla, ‑wɛɛn drɛɛ 'ɛ 'pliiyrɛ‑ nɔɔ‑, ‑e nu 'floko gwe mu 'ɛ 'peedɛlɛ, 'bhɛɛ‑ 'yee‑ ‑wɛɛn 'ɛ klalaa' 'trɛ ma. 'Duŋ‑ ‑o ‑wɛɛn drɛɛ 'ɛ 'kla wi 'flɛ 'floko drɛɛ mu ‑la ‑yi.»
22 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. O vinho os arrebentaria, e tanto o vinho como os recipientes se estragariam. Vinho novo precisa de recipientes novos”.
23 ‑Yitrɛ' yi do ma, Zesu 'pegee mɛɛ 'ke mu ‑yaa 'kan zii' ble gba mu 'yi. 'Bhɛ ꞊nɔɔ bhe, 'ke ‑yaa' ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ ‑o dɔle‑ ble ‑vlɔ mu 'la 'yaa‑ zibhɛ 'ɛ 'trɔn ta 'mu bhɛ mu 'ɛ 'srɔnle‑ ma, 'ke ‑o 'mu ‑glɔɔ ‑o 'kɔɔ, 'bhɛɛ‑ ‑o 'mu bhɛ mu 'ɛ bhle.
23 Num sábado, enquanto Jesus caminhava pelos campos de cereal, seus discípulos começaram a colher espigas.
24 'Bhɛ klɛle 'tɛ, 'ke Farizi mu 'ɛ ‑wa pele‑ Zesu ni dɔɔ: «'E 'yrɛkpa, ‑mɛle ꞊kla 'bhɛɛ‑ 'yaa‑ ‑klaŋlanɛ mu 'ɛ ‑woo ble bhɛ mu 'ɛ 'srɔn zii' 'ke ‑woo bhle ɛɛ? 'Bhɛɛ‑ 'duŋ‑, ‑kɔɔa' 'toŋ 'ɛ ta, waa 'bhɛ ‑za ‑glɔɔn 'ɛ klɛ ‑yitrɛ' yi ma.»
24 Os fariseus lhe perguntaram: “Por que seus discípulos desobedecem à lei colhendo cereal no sábado?”.
25 'Bhɛ ꞊nɔɔ bhe, 'ke Zesu 'a zikpale ‑o ni dɔɔ: «‑Bhleŋgbe Davidi ‑za 'la ꞊kla 'elwale ‑sɔ, 'ka mu laa 'bhɛ ‑za 'ɛ tapelɛ ‑lido' ɛɛ? 'Ŋ bhe, ‑yrekpaa' do, gbɔn 'yee Davidi 'gbu 'pegee ‑a zi mɛɛ mu 'ɛ ꞊dia, 'bhɛɛ‑ pɛle 'kedo‑ 'kpɔ 'laa ‑yaa ‑o 'kɔɔ.
25 Jesus respondeu: “Vocês não leram nas Escrituras o que fez Davi quando ele e seus companheiros tiveram fome?
26 'Bhɛ 'waati 'ɛ ba, Abiataa ‑le ‑yaa 'ke 'sraka 'lɛna mu a ‑kuŋlii gblaan 'ɛ 'le. ‑O 'bluu mu 'la ‑gwa 'ke sraka 'le ‑Waanbhaa' ni, ‑kɔɔa' 'toŋ 'ɛ ta, mɛɛ ‑bhɛɛke' do 'kpɔ 'laa ‑yaa sɔ 'mu bhlele' 'ke ‑yaa 'e go 'sraka 'lɛna mu do ‑kplɛn ba. 'Duŋ‑ 'yee‑ Davidi ꞊wlaa ‑Waanbhaa' gba 'fɛ 'ɛ ꞊la, 'bhɛɛ‑ ‑e 'bhɛ 'bluu mu 'ɛ ꞊bhla, 'bhɛɛ‑ ‑ya 'ke ꞊naa ‑a zi mu 'ɛ ni.»
26 Ele entrou na casa de Deus, nos dias em que Abiatar era sumo sacerdote, comeu os pães sagrados que só os sacerdotes tinham permissão de comer e os deu também a seus companheiros”.
27 'Bhɛ blaan, Zesu pe ‑o ni 'ezin‑ 'kaa: «‑Waanbhaa' ‑yitrɛ' yi 'ɛ ꞊kla bhaaplɛŋ ‑la ‑nrayiza 'yi, 'duŋ‑ yaa bhaaplɛŋ klɛlɛ ‑yitrɛ' yi ‑zayi'.
27 Então Jesus disse: “O sábado foi feito por causa do homem, e não o homem por causa do sábado.
28 'Bhɛla‑ ‑yile, Bhaaplɛŋ Gbe 'ɛ 'bhɛ ‑le 'ke ‑yitrɛ' yi 'ɛ zan 'le.»
28 Portanto, o Filho do Homem é senhor até mesmo do sábado”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?