Números 31

UIGLAT vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Perwerdigar Musagha söz qilip: —
1 Disse mais o Senhor a Moisés:
2 Sen Midiyanlardin Israillarning intiqamini al, andin öz xelqliringge qoshulisen, — dédi.
2 Vinga os filhos de Israel dos midianitas; depois serás recolhido ao teu povo.
3 Musa xelqqe mundaq dédi: — Aranglardin jengge chiqishqa bir türküm ademlerni qorallandurunglar; andin ular Midiyanlardin Perwerdigar üchün intiqam élishqa atlansun.
3 Falou, pois, Moisés ao povo, dizendo: Armai homens dentre vós para a guerra, a fim de que saiam contra Midiã, para executarem a vingança do Senhor sobre Midiã.
4 Siler Israillarning herbir qebilisidin jeng qilishqa mingdin adem mangdurunglar.
4 Enviareis à guerra mil de cada tribo entre todas as tribos de Israel.
5 Shuning bilen tümenligen Israil xelqining her qebilisidin mingdin, jemiy on ikki ming adem jeng qilishqa qorallanduruldi.
5 Assim foram entregues dos milhares de Israel, mil de cada tribo, doze mil armados para a peleja.
6 Musa her qebilidin mingdin ademni jeng qilishqa mangdurdi hemde Eliazarning oghli Finihasni ular bilen bille mangdurdi, Finihasning qolida muqeddes eswablar we agah kanay bar idi.
6 E Moisés mandou à guerra esses mil de cada tribo, e com eles Finéias, filho de Eleazar, o sacerdote, o qual levava na mão os vasos do santuário e as trombetas para tocarem o alarme.
7 Ular Perwerdigarning Musagha buyrughini boyiche Midiyanlar bilen soqushqili chiqip, erkeklerning hemmisini öltürüwetti;
7 E pelejaram contra Midiã, como o senhor ordenara a Moisés; e mataram a todos os homens.
8 mushu öltürülgenlerdin bashqa, yene Midiyanning Ewi, Rekem, Zur, Xur we Reba dégen besh padishahini öltürdi; yene Béorning oghli Balaamni qilich bilen chépip tashlidi.
8 Com eles mataram também os reis de Midiã, a saber, Evi, Requem, Zur, Hur e Reba, cinco reis de Midiã; igualmente mataram à espada a Balaão, filho de Beor.
9 Israillar Midiyanlarning xotun-qizliri we balilirini tutqun qilip ketti, yene ularning pütün charwa malliri, qoy padiliri we mal-mülüklirini olja qildi;
9 Também os filhos de Israel levaram presas as mulheres dos midianitas e os seus pequeninos; e despojaram-nos de todo o seu gado, e de todos os seus rebanhos, enfim, de todos os seus bens;
10 ular turuwatqan yerlerdiki barliq sheher we barliq bargahlirigha ot qoyuwetti;
10 queimaram a fogo todas as cidades em que eles habitavam e todos os seus acampamentos;
11 ular adem bolsun mal bolsun barliq gheniymet, barliq oljini élip ketti;
11 tomaram todo o despojo e toda a presa, tanto de homens como de animais;
12 ular tutqan esirlerni hem olja-gheniymetni Moab tüzlengliklirige, Iordan deryasi boyigha jaylashqan Yérixoning udulidiki bargahqa ekilip, Musa bilen kahin Eliazargha, shundaqla Israillarning jamaitige tapshurdi.
12 e trouxeram os cativos e a presa e o despojo a Moisés, a Eleazar, o sacerdote, e à congregação dos filhos de Israel, ao arraial, nas planícies de Moabe, que estão junto do Jordão, na altura de Jericó.
13 Musa, kahin Eliazar we jamaetning barliq emirliri bargahning sirtigha chiqip ularni qarshi aldi.
13 Saíram, pois, Moisés e Eleazar, o sacerdote, e todos os príncipes da congregação, ao encontro deles fora do arraial.
14 Lékin Musa jengdin qaytqan herbiy serdarlargha, yeni mingbéshi, yüzbéshilargha xapa bolup: —
14 E indignou-se Moisés contra os oficiais do exército, chefes dos milhares e chefes das centenas, que vinham do serviço da guerra,
15 Siler ayallarning hemmisini tirik qaldurdunglarmu?
15 e lhes disse: Deixastes viver todas as mulheres?
16 Qaranglar, del shular Balaamning hiyle-mesliheti bilen Péordiki ishta Israillarni Perwerdigar aldida gunahqa patquzushi bilen, Perwerdigarning jamaitige waba yaghdurulghan emesmu?
16 Eis que estas foram as que, por conselho de Balaão, fizeram que os filhos de Israel pecassem contra o Senhor no caso de Peor, pelo que houve a praga entre a congregação do Senhor.
17 Emdi siler barliq oghul balilarni öltürüwétinglar, erler bilen munasiwet ötküzgen ayallarni qoymay öltürüwétinglar.
17 Agora, pois, matai todos os meninos entre as crianças, e todas as mulheres que conheceram homem, deitando-se com ele.
18 Biraq yash qizlar, yeni erler bilen munasiwet ötküzmigenlerni bolsa, özliringlargha tirik qaldurunglar.
18 Mas todas as meninas, que não conheceram homem, deitando-se com ele, deixai-as viver para vós.
19 Siler bargah sirtida yette kün chédir tikip turunglar; adem öltürgen we ölükke tegken herkim üchinchi küni we yettinchi küni özini paklisun; siler we siler esir qilghan kishilerning hemmisi shundaq qilsun.
19 Acampai-vos por sete dias fora do arraial; todos vós, tanto o que tiver matado alguma pessoa, como o que tiver tocado algum morto, ao terceiro dia e ao sétimo dia purificai-vos, a vós e aos vossos cativos.
20 Barliq kiyim-kéchek, tére eswab üsküniler, tiwitta toqulghan barliq nersiler hem yaghach eswab-üskünilerning hemmisini paklanglar, — dédi.
20 Também purificai-vos no tocante a todo vestido, e todo artigo de peles, e toda obra de pelos de cabras, e todo utensílio de madeira.
21 Kahin Eliazar jengge chiqip qaytqan leshkerlerge:
21 Então Eleazar, o sacerdote, disse aos homens de guerra que tinham saído à peleja: Este é o estatuto da lei que o Senhor ordenou a Moisés:
22 altun, kümüsh, mis, tömür, qeley, qoghushun qatarliq
22 o ouro, a prata, o bronze, o ferro, o estanho, o chumbo,
23 otqa chidamliq nersilerning hemmisini ottin ötküzünglar, shundaq qilsanglar pak hésablinidu; shundaqtimu, yenila «napakliqni chiqarghuchi su» bilen pakizlanglar; otqa chidamsiz nersilerni shu sudin ötküzünglar.
23 tudo o que pode resistir ao fogo, fálo-eis passar pelo fogo, e ficará limpo; todavia será purificado com a água de purificação; e tudo o que não pode resistir ao fogo, fá-lo-eis passar pela água.
24 Yettinchi küni kiyimliringlarni yuyunglar, andin siler pak hésablinisiler; andin kéyin bargahqa kirsenglar bolidu, — dédi.
24 Também lavareis as vossas vestes ao sétimo dia, e ficareis limpos, e depois entrareis no arraial.
25 Perwerdigar Musagha söz qilip mundaq dédi: —
25 Disse mais o Senhor a Moisés:
26 Sen kahin Eliazar we jamaet ichidiki qebile kattiliri bilen birlikte élin’ghan olja-ghenimetning, adem bolsun, charpay bolsun, shularning omumiy sanini hésablap chiqqin;
26 Faze a soma da presa que foi tomada, tanto de homens como de animais, tu e Eleazar, o sacerdote, e os cabeças das casas paternas da congregação;
27 olja-gheniymetni ikkige böl, yérimini jengge chiqqanlargha ber, qalghan yérimini barliq jamaetke ber.
27 e divide-a em duas partes iguais, entre os que, hábeis na guerra, saíram à peleja, e toda a congregação.
28 Sen yene chiqip jengge qatnashqan leshkerler alidighan adem, kala, éshek yaki qoy padiliridin besh yüzdin birini Perwerdigargha atalghan ülüsh bolsun dep ayrighin;
28 E tomarás para o Senhor um tributo dos homens de guerra, que saíram à peleja; um em quinhentos, assim dos homens, como dos bois, dos jumentos e dos rebanhos;
29 siler shuni leshkerlerge tewe bolghan yérimidin élip Perwerdigargha atalghan «kötürme hediye» süpitide kahin Eliazargha tapshurunglar.
29 da sua metade o tomareis, e o dareis a Eleazar, o sacerdote, para a oferta alçada do Senhor.
30 Israillargha tewe bolghan yérimining adem, kala, éshek, qoy padiliri, shundaqla herxil haywanlardin elliktin birini Perwerdigarning jamaet chédirigha qarashqa mes’ul bolghan Lawiylargha béringlar.
30 Mas da metade que pertence aos filhos de Israel tomarás um de cada cinqüenta, tanto dos homens, como dos bois, dos jumentos, dos rebanhos, enfim, de todos os animais, e os darás aos levitas, que estão encarregados do serviço do tabernáculo do Senhor.
31 Shuning bilen Musa bilen kahin Eliazar Perwerdigarning Musagha buyrughinidek qildi.
31 Fizeram, pois, Moisés e Eleazar, o sacerdote, como o Senhor ordenara a Moisés.
32 Emdi olja-gheniymet, yeni jengge chiqqan leshkerler éliwalghan nersilerdin qalghini qoy jemiy alte yüz yetmish besh ming,
32 Ora, a presa, o restante do despojo que os homens de guerra tomaram, foi de seiscentas e setenta e cinco mil ovelhas,
33 kala yetmish ikki ming,
33 setenta e dois mil bois,
34 éshek atmish bir ming,
34 e sessenta e um mil jumentos;
35 erkekler bilen munasiwet ötküzmigen qizlar ottuz ikki ming chiqti.
35 e trinta e duas mil pessoas, ao todo, do sexo feminino, que ainda se conservavam virgens.
36 Jengge chiqqanlarning ülüshi, yeni ulargha tewe yérimi, qoy jemiy üch yüz ottuz yette ming besh yüz;
36 Assim a metade, que era a porção dos que saíram à guerra, foi em número de trezentas e trinta e sete mil e quinhentas ovelhas;
37 bu qoy padiliridin Perwerdigargha atalghini alte yüz yetmish besh boldi;
37 e das ovelhas foi o tributo para o Senhor seiscentas e setenta e cinco.
38 kala ottuz alte ming, buningdin Perwerdigargha atalghini yetmish ikki boldi.
38 E foram os bois trinta e seis mil, dos quais foi o tributo para o Senhor setenta e dois.
39 Éshek ottuz ming besh yüz chiqti, buningdin Perwerdigargha atalghini atmish bir boldi.
39 E foram os jumentos trinta mil e quinhentos, dos quais foi o tributo para o Senhor sessenta e um.
40 Adem on alte ming chiqti, buningdin Perwerdigargha atalghini ottuz ikki adem boldi.
40 E houve de pessoas dezesseis mil, das quais foi o tributo para o Senhor trinta e duas pessoas.
41 Musa Perwerdigar özige buyrughini boyiche Perwerdigargha sunulidighan «kötürme hediye» bolghan ülüshni kahin Eliazargha tapshurup berdi.
41 Moisés, pois, deu a Eleazar, o sacerdote, o tributo, que era a oferta alçada do Senhor, como o Senhor ordenara a Moisés.
42 Israillargha tewe bolghan yérimi, yeni Musa jengge chiqip kelgenlerdin élip bölüp bergini —
42 E da metade que era dos filhos de Israel, que Moisés separara da que era dos homens que pelejaram
43 jamaetke tewe bolghan shu yérimi — qoy üch yüz ottuz yette ming besh yüz,
43 {ora, a metade que coube à congregação foi, das ovelhas, trezentas e trinta e sete mil e quinhentas;
44 kala ottuz alte ming,
44 dos bois trinta e seis mil;
45 éshek ottuz ming besh yüz,
45 dos jumentos trinta mil e quinhentos;
46 adem on alte ming idi.
46 e das pessoas dezesseis mil},
47 Musa Perwerdigar özige buyrughini boyiche, Israillargha tewe bolghan shu yérimining, meyli adem yaki haywan bolsun, elliktin birini ayrip élip Perwerdigarning ibadet chédirigha qarashqa mes’ul bolghan Lawiylargha tapshurdi.
47 isto é, da metade que era dos filhos de Israel, Moisés tomou um de cada cinqüenta, tanto dos homens como dos animais, e os deu aos levitas, que estavam encarregados do serviço do tabernáculo do Senhor; como o Senhor ordenara a Moisés.
48 Pütkül qoshunning serdarliri, ming béshi, yüz béshiliri Musa bilen körüshkili kélip,
48 Então chegaram-se a Moisés os oficiais que estavam sobre os milhares do exército, os chefes de mil e os chefes de cem,
49 Musagha: — Xizmetkarlirining qol astida jeng qilghan leshkerlerning omumiy sanini sanaqtin ötküzsek birimu kem chiqmidi.
49 e disseram-lhe: Teus servos tomaram a soma dos homens de guerra que estiveram sob o nosso comando; e não falta nenhum de nós.
50 Shunga, mana Perwerdigarning huzurida özimizning gunahining kafariti üchün herqaysimiz érishkenlerni Perwerdigargha atalghan hediye qilimiz — altun buyumlar, put-qol zenjirliri, bilezük, möhür üzük, zire-halqa, marjanlarning hemmisini élip kelduq, — dédi.
50 Pelo que trouxemos a oferta do Senhor, cada um o que achou, artigos de ouro, cadeias, braceletes, anéis, arrecadas e colares, para fazer expiação pelas nossas almas perante o Senhor.
51 Shuning bilen Musa bilen kahin Eliazar ular ekelgen altunlarni, yeni altunda yasalghan herxil buyumlarni aldi.
51 Assim Moisés e Eleazar, o sacerdote, tomaram deles o ouro, todo feito em jóias.
52 Ularning ming béshi we yüz béshiliridin alghini Perwerdigargha atalghan «kötürme hediye» süpitide sunuldi; barliq altun jemiy on alte ming yette yüz ellik shekel chiqti
52 E todo o ouro da oferta alçada que os chefes de mil e os chefes de cem fizeram ao Senhor, foi dezesseis mil setecentos e cinqüenta siclos
53 (leshkerlerning herbiri özliri üchün mal-mülükni bulang-talang qilishqanidi).
53 {pois os homens de guerra haviam tomado despojo, cada um para si}.
54 Musa bilen kahin Eliazar ming béshi we yüz béshilirining qolidin altunni élip, jamaet chédirining ichige ekirip, uni Perwerdigarning huzurida Israillar üchün yadname qildi.
54 Assim receberam Moisés e Eleazar, o sacerdote, o ouro dos chefes de mil e dos chefes de cem, e o puseram na tenda da revelação por memorial para os filhos de Israel perante o Senhor.

Ler em outra tradução

Comparar com outra