Atos 2

TZOSA vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Cꞌalal icꞌot scꞌacꞌalil qꞌuin Pentecostese, te jmoj tsobolic ta jun na li lajchavoꞌique schiꞌuc scotol li buchꞌutic schꞌunojic ti jaꞌ Jcoltavanej li Cajvaltique.
1 Chegando o dia de Pentecoste, estavam todos reunidos num só lugar.
2 Iyaꞌiic ta ora ti oy cꞌusi tsots inic ta vinajele. Solel xjumumet iyaꞌiic jech chac cꞌu chaꞌal tsatsal icꞌ. Scotolic iyaꞌiic ti bu chotolique.
2 De repente veio do céu um som, como de um vento muito forte, e encheu toda a casa na qual estavam assentados.
3 Coꞌol schiꞌuc yat cꞌocꞌ iyilic, te cꞌot spuc sba ta sjolic jujunic.
3 E viram o que parecia línguas de fogo, que se separaram e pousaram sobre cada um deles.
4 Scotolic iꞌoch ta yoꞌonic li Chꞌul Espíritue. Lic cꞌopojicuc ta yan o cꞌopetic ti iꞌacꞌbat snaꞌic yuꞌun li Chꞌul Espíritue.
4 Todos ficaram cheios do Espírito Santo e começaram a falar noutras línguas, conforme o Espírito os capacitava.
5 Te talemic ta Jerusalén nojtoc li jꞌisraeletic li spucoj sbaic batel ta yantic o balumile, jaꞌ li lec yichꞌojic ta mucꞌ li Diose.
5 Havia em Jerusalém judeus, tementes a Deus, vindos de todas as nações do mundo.
6 Cꞌalal iyaꞌiic li cꞌusi xjumumete, la stsob sbaic talel scotolic ta ora. Toj chꞌayel yoꞌonic yuꞌun naca ta scꞌop jujuntal stuquic icꞌoponatic.
6 Ouvindo-se este som, ajuntou-se uma multidão que ficou perplexa, pois cada um os ouvia falar em sua própria língua.
7 Laj yalbe sbaic:
7 Atônitos e maravilhados, eles perguntavam: "Acaso não são galileus todos estes homens que estão falando?
8 ¿Cꞌu chaꞌal ta xcaꞌitic ta jcꞌop jtuctic jujuntalutic li bu voqꞌuemutique? ¿Cꞌuxi ischanic li jcꞌoptique?
8 Então, como os ouvimos, cada um de nós, em nossa própria língua materna?
9 Yuꞌun ep ta chop liꞌ talemutic ta qꞌuine. Oy liquemutic talel ta Partia balumil, oy liquemutic talel ta Media balumil, schiꞌuc ta Elám balumil, schiꞌuc oy te liquemutic talel ta Mesopotamia balumil, schiꞌuc liꞌ ta Judea balumil, schiꞌuc ta Capadocia balumil, schiꞌuc ta Ponto balumil, schiꞌuc ta Asia balumil.
9 Partos, medos e elamitas; habitantes da Mesopotâmia, Judéia e Capadócia, Ponto e da província da Ásia,
10 Schiꞌuc oy liquemutic talel ta Frigia balumil, schiꞌuc ta Panfilia balumil, schiꞌuc ta Egipto balumil, schiꞌuc ta Africa balumil li te ta jelavel jteclum Cirenee. Oy te liquemic talel ta jteclum Roma ti jech schꞌunojic jech chac cꞌu chaꞌal jchꞌunojtic li joꞌotique. Oy talemic eꞌuc li jchiꞌiltactic li te xa nacalic ta Romae.
10 Frígia e Panfília, Egito e das partes da Líbia próximas a Cirene; visitantes vindos de Roma,
11 Oy buchꞌutic liquemic talel ta Creta balumil schiꞌuc ta Arabia balumil. Pero jcotoltic ta xcaꞌitic ta jcꞌoptic li cꞌustic lec ti achꞌ to la spas li Diose ―xiic.
11 tanto judeus como convertidos ao judaísmo; cretenses e árabes. Nós os ouvimos declarar as maravilhas de Deus em nossa própria língua! "
12 Toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic scotolic, mu snaꞌic cꞌu chaꞌal ti jech icꞌot ta pasele. Xi laj yalbe sbaic:
12 Atônitos e perplexos, todos perguntavam uns aos outros: "Que significa isto? "
13 Oy yan ti ilabanvanique, xi laj yalic:
13 Alguns, todavia, zombavam deles e diziam: "Eles beberam vinho demais".
14 Li Pedroe la svaꞌan sbaic schiꞌuc li buluchvoꞌ schiꞌiltaque, jech tsots lic yal li Pedroe:
14 Então Pedro levantou-se com os Onze e, em alta voz, dirigiu-se à multidão: "Homens da Judéia e todos os que vivem em Jerusalém, deixem-me explicar-lhes isto! Ouçam com atenção:
15 Muc bu chijyacubcutic jech chac cꞌu chaꞌal chavalique yuꞌun jaꞌ to ista baluneb ora li cꞌacꞌale.
15 estes homens não estão bêbados, como vocês supõem. Ainda são nove horas da manhã!
16 Li cꞌusi chavilique yuꞌun jaꞌ icꞌot xa ta pasel li cꞌusi laj yal Joel li iyal scꞌop Dios ta voꞌonee. Jech laj yal:
16 Pelo contrário, isto é o que foi predito pelo profeta Joel:
17 Cꞌalal poꞌot xa slajeb cꞌacꞌale,
17 ‘Nos últimos dias, diz Deus, derramarei do meu Espírito sobre todos os povos. Os seus filhos e as suas filhas profetizarão, os jovens terão visões, os velhos terão sonhos.
18 Chcacꞌbe yichꞌic li Chꞌul Espíritu cuꞌune li buchꞌutic chiyichꞌic ta muqꞌue, acꞌo mi vinic, mi ants.
18 Sobre os meus servos e as minhas servas derramarei do meu Espírito naqueles dias, e eles profetizarão.
19 Ta xcacꞌ talel ti vocole, ti labale, ta vinajel schiꞌuc ta balumil;
19 Mostrarei maravilhas em cima no céu e sinais em baixo, na terra, sangue, fogo e nuvens de fumaça.
20 Ta xmac sat li cꞌacꞌale, chcom ta icꞌal acꞌubal.
20 O sol se tornará em trevas e a lua em sangue, antes que venha o grande e glorioso dia do Senhor.
21 Scotol li buchꞌutic ta scꞌanic coltaele jaꞌ chcolic, xi laj yal li Diose, xi li Joele.
21 E todo aquele que invocar o nome do Senhor será salvo! ’
22 ’Jchiꞌiltac, aꞌiic li cꞌusi ta xcale. Joꞌotic li jꞌisraelutique, acꞌo jnaꞌtic ti ep laj yacꞌ ta ilel stsatsal sjuꞌel li Jesús ti te liquem talel ta Nazarete. Iquiltic la spas ta jtojoltic. Toj chꞌayel o coꞌontic. Te iquiltic o ti melel jaꞌ acꞌbil yabtel yuꞌun li Diose, yuꞌun scotol ijuꞌ yuꞌun ta sventa stsatsal sjuꞌel Dios.
22 "Israelitas, ouçam estas palavras: Jesus de Nazaré foi aprovado por Deus diante de vocês por meio de milagres, maravilhas e sinais, que Deus fez entre vocês por intermédio dele, como vocês mesmos sabem.
23 Li Jesuse iꞌaqꞌue ta cꞌabal yuꞌun jech onoꞌox snopoj ta voꞌone li Diose. Joꞌoxuc la atsaquic, la avaqꞌuic ta milel ta cruz ta stojol li buchꞌutic muc bu yichꞌojic ta mucꞌ li Diose.
23 Este homem lhes foi entregue por propósito determinado e pré-conhecimento de Deus; e vocês, com a ajuda de homens perversos, o mataram, pregando-o na cruz.
24 Pero li Diose la schaꞌcuxes loqꞌuel ta smuquenal yuꞌun mu xlaj o ta jꞌechꞌel.
24 Mas Deus o ressuscitou dos mortos, rompendo os laços da morte, porque era impossível que a morte o retivesse.
25 Yuꞌun li jtotic jmeꞌtic David ta voꞌonee xi laj yalbe li Diose:
25 A respeito dele, disse Davi: ‘Eu sempre via o Senhor diante de mim. Porque ele está à minha direita, não serei abalado.
26 Jech ximuybaj noꞌox chcalbe yaꞌiic jchiꞌiltac ti quiloj ta alequilale.
26 Por isso o meu coração está alegre e a minha língua exulta; o meu corpo também repousará em esperança,
27 Muc bu te chavicta li jchꞌulel li yoꞌ bu oy schꞌulelic li buchꞌutic muc bu yichꞌojicot ta muqꞌue.
27 porque tu não me abandonarás no sepulcro, nem permitirás que o teu Santo sofra decomposição.
28 La avacꞌbun xa jnaꞌ ti chicuxi o sbatel osil ta aventae.
28 Tu me fizeste conhecer os caminhos da vida e me encherás de alegria na tua presença’.
29 ’Jchiꞌiltac, jnaꞌojtic ti maꞌuc scꞌoplal stuc li iyal li Davide yuꞌun li Davide icham, la smuquic. Jnaꞌojtic ti liꞌ oy li smuquenale. Li cꞌusi iyal David li cꞌalal la sta ta naꞌel li Diose, jaꞌ scꞌoplal li Cajvaltique yuꞌun jech la scꞌopon Stot li Cajvaltique.
29 "Irmãos, posso dizer-lhes com franqueza que o patriarca Davi morreu e foi sepultado, e o seu túmulo está entre nós até o dia de hoje.
30 Li Davide yuꞌun noꞌox ichꞌamunbat ye, yuꞌun jaꞌ jun li buchꞌu iyal scꞌop Dios ta voꞌonee. Schiꞌuc iꞌalbat yuꞌun Dios ti jun snitilul ta xcom ta sqꞌuexole yuꞌun jaꞌ ta xꞌoch ta ajvalilal cuꞌuntic, joꞌotic li jꞌisraelutique.
30 Mas ele era profeta e sabia que Deus lhe prometera sob juramento que colocaria um dos seus descendentes em seu trono.
31 Jaꞌ yuꞌun laj yalbe scꞌoplal ti ta persa ta xchaꞌcuxi li Cristoe, ti muc bu ta xcom schꞌulel li yoꞌ bu oy schꞌulelic li buchꞌutic muc bu yichꞌojic ta mucꞌ li Diose, schiꞌuc ti muc bu ta xcꞌaꞌ li sbecꞌtale. Jech onoꞌox icꞌot ta pasel.
31 Prevendo isso, falou da ressurreição do Cristo, que não foi abandonado no sepulcro e cujo corpo não sofreu decomposição.
32 Dios la schaꞌcuxes li Jesuse. Joꞌoncutic iquilcutic jcotolcutic.
32 Deus ressuscitou este Jesus, e todos nós somos testemunhas desse fato.
33 Ta stsatsal sjuꞌel Dios iꞌiqꞌue muyel ta vinajel li Jesuse. Te xa chotol ta sbatsꞌicꞌob li Diose. Albil xa onoꞌox yuꞌun li Jtotic Dios ti ta stac talel li Chꞌul Espíritue. Jaꞌ li laj xa quichꞌcutique. Avilic xa, avaꞌiic xa eꞌuc li joꞌoxuque.
33 Exaltado à direita de Deus, ele recebeu do Pai o Espírito Santo prometido e derramou o que vocês agora vêem e ouvem.
34 — ausente —
34 Pois Davi não subiu ao céu, mas ele mesmo declarou: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Senta-te à minha direita
35 — ausente —
35 até que eu ponha os teus inimigos como estrado para os teus pés’.
36 ’Acꞌo jnaꞌtic jcotoltic, joꞌotic li jꞌisraelutique, li Jesús ti la avaqꞌuic ta milel ta cruze, jaꞌ tꞌujbil onoꞌox yuꞌun Dios ti ta xꞌoch ta mucꞌta ajvalilal schiꞌuc ta Jcoltavanej yuꞌun scotol crixchanoetic ―xi li Pedroe.
36 "Portanto, que todo Israel fique certo disto: Este Jesus, a quem vocês crucificaram, Deus o fez Senhor e Cristo".
37 Cꞌalal iyaꞌiic li schiꞌiltac li cꞌusi laj yal li Pedroe, toj echꞌem iyat o yoꞌonic ta scoj li smulique. Jech ijacꞌbatic li Pedro schiꞌuc li schiꞌiltac ta puc‐cꞌope:
37 Quando ouviram isso, os seus corações ficaram aflitos, e eles perguntaram a Pedro e aos outros apóstolos: "Irmãos, que faremos? "
38 Li Pedroe xi iyal:
38 Pedro respondeu: "Arrependam-se, e cada um de vocês seja batizado em nome de Jesus Cristo, para perdão dos seus pecados, e receberão o dom do Espírito Santo.
39 Yuꞌun li Dios cuꞌuntique yaloj onoꞌox ti jaꞌ ta xichꞌic li Chꞌul Espíritu li buchꞌutic ta schꞌunic iqꞌuel yuꞌun li Diose. Jech xuꞌ chavichꞌic eꞌuc. Xuꞌ ta xichꞌic li jnichꞌnabtique. Xuꞌ ta xichꞌic eꞌuc cꞌalal mi la schꞌunic iqꞌuel yuꞌun Dios li buchꞌutic maꞌuc jchiꞌiltic ta israelale ―xi li Pedroe.
39 Pois a promessa é para vocês, para os seus filhos e para todos os que estão longe, para todos quantos o Senhor, o nosso Deus chamar".
40 Oy to ep cꞌusi yan laj yal li Pedroe. Xi laj yalbe mantal scotolic:
40 Com muitas outras palavras os advertia e insistia com eles: "Salvem-se desta geração corrompida! "
41 Li buchꞌutic la schꞌunic li cꞌusi laj yal li Pedroe laj yichꞌic joꞌ. Oxmil schiꞌiltac la schꞌunic ta jun noꞌox cꞌacꞌal. Jech iꞌepajic li buchꞌutic iyichꞌic ta mucꞌ li Cajvaltique.
41 Os que aceitaram a mensagem foram batizados, e naquele dia houve um acréscimo de cerca de três mil pessoas.
42 Ta sloqꞌuel yoꞌonic la schanic ti cꞌu sba iꞌalbatic yuꞌun li yajtacbalaltac li Jesuse. Jmoj yoꞌonic scotolic jech xmuybajic noꞌox. Te la schiꞌin sbaic ta stael ta naꞌel Dios. Ta sloqꞌuel yoꞌonic la spasic jech chac cꞌu chaꞌal laj yacꞌ ta ilel li Cajvaltic ti cꞌalal la xut li pane schiꞌuc ti cꞌalal iꞌacꞌbatic yuchꞌic li yaꞌlel tsꞌusub li yajchanbalajeltaque. Jaꞌ noꞌox jech la spasic eꞌuc yuꞌun snaꞌic ti jaꞌ ta scojic ti ichame.
42 Eles se dedicavam ao ensino dos apóstolos e à comunhão, ao partir do pão e às orações.
43 Scotolic yacꞌoj ta yoꞌonic ti te oy Dios ta stojolique, yuꞌun li yajtacbalaltac li Jesuse ep laj yacꞌbeic ta ilel stsatsal sjuꞌel Dios.
43 Todos estavam cheios de temor, e muitas maravilhas e sinais eram feitos pelos apóstolos.
44 Li buchꞌutic la schꞌunic ti jaꞌ Jcoltavanej li Cajvaltique, coꞌolcoꞌol la scoltaan sbaic, la spuquilanbe sbaic li cꞌustic oy yuꞌunic jujunique.
44 Todos os que criam mantinham-se unidos e tinham tudo em comum.
45 Cꞌalal iyilic ti mu cꞌusi oy yuꞌunic li yanetique, li buchꞌutic oy yosilique la schonic. Schiꞌuc mi oy cꞌustic yan yuꞌunic li jujunique, la schonanic. Li stojole jaꞌ laj yacꞌanbeic li buchꞌutic mu cꞌusi xꞌayan yuꞌunique.
45 Vendendo suas propriedades e bens, distribuíam a cada um conforme a sua necessidade.
46 Scotol cꞌacꞌal la stsob sbaic ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna li te ta Jerusalene. Te ta snaic la xutic pan schiꞌuc laj yuchꞌic yaꞌlel tsꞌusub. Jaꞌ snaꞌobil ti icham li Cajvaltic ta scoj li jmultique. Xmuybajic noꞌox scotolic, coꞌol iveꞌic. Jun yoꞌon scotolic.
46 Todos os dias, continuavam a reunir-se no pátio do templo. Partiam o pão em suas casas, e juntos participavam das refeições, com alegria e sinceridade de coração,
47 Laj yalbeic slequilal Dios. Lec iꞌileic yuꞌun scotol li buchꞌutic muc to bu schꞌunojique. Ta jujun cꞌacꞌal iꞌepajic yuꞌun iꞌiqꞌueic yuꞌun li Cajvaltic li buchꞌutic iscꞌanic coltaele.
47 louvando a Deus e tendo a simpatia de todo o povo. E o Senhor lhes acrescentava todos os dias os que iam sendo salvos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra