Marcos 10
RUP vs ARC
1 Dupã tsi fudzi di aclo, Isusul s-dusi tu locurili a Iudeiljei ningã Iordan, sh-nãpoi s-adunarã avãrliga di nãsu multsãmea. Elu nãpoi ahurhi s-lã nveatsã ashã cum eara adetea.
1 E, levantando-se dali, foi para o território da Judeia, além do Jordão, e a multidão se reuniu em torno dele; e tornou a ensiná-los, como tinha por costume.
2 Sh-Fariseilji lu bãgarã tu provã shi lu ntribarã: “Macã ari izini bãrbatlu, s-lu alasã muljearea?”
2 E, aproximando-se dele os fariseus, perguntaram-lhe, tentando-o: É lícito ao homem repudiar sua mulher?
3 Sh-elu, apãndisinda, lã dzãsi a lor: “Tsi vã ari ordinatã Moise?”
3 Mas ele, respondendo, disse-lhes: Que vos mandou Moisés?
4 Elji dzãsirã: “Moise ari datã volji si-scrii cartea a dispãrtsãriljei shi su-alasã muljearea.”
4 E eles disseram: Moisés permitiu escrever carta de divórcio e repudiar.
5 Sh-Isusul apãndisinda lã-dzãsi a lor: “Trã itia a chitrisiriljei a inimilor a voastri elu u scriã atsea regulã.
5 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Pela dureza do vosso coração vos deixou ele escrito esse mandamento;
6 Ma tu apãrnjita a adãrarãljei, Dumnidzãlu lã adrã mascrulu sh-theamina.
6 porém, desde o princípio da criação, Deus os fez macho e fêmea.
7 Trã aestã bãrbatul va alasã tatul sh-muma sh-va si s-mpriuneadzã cu muljearea a lui.
7 Por isso, deixará o homem a seu pai e a sua mãe e unir-se-á a sua mulher.
8 Ashã amindoilji va s-hibã un trup singur. Ashã elji nu sãntu ma doi, ma un trup singur.
8 E serão os dois uma só carne e, assim,
9 Trã atsea omlu s-nu mpartsã atsea tsi Dumnidzãlu ari mpriunatã!”
9 Portanto, o que Deus ajuntou, não o separe o homem.
10 Sh-la casã ucenitsilji a lui lu-ntribarã nãpoi trã aestã cauzã.
10 E em casa tornaram os discípulos a interrogá-lo acerca disso mesmo.
11 Atumtsea elu lã-dzãsi a lor: “Atselu tsi alasi muljearea a lui shi si nsoari cu unã altã, ncalcã cãruna cu nãsã.
11 E ele lhes disse: Qualquer que deixar a sua mulher e casar com outra adultera contra ela.
12 Tutashã macã muljearea alasã bãrbatlu shi s-mãriti cu un altu, ncalcã cãruna.”
12 E, se a mulher deixar a seu marido e casar com outro, adultera.
13 Atumtsea lji-adusirã niscãntsã cilimenji njitsi tsi elu s-bãga mãna pi nãshi. Ma ucenitsilji lji-vãrghirã atselji tsi lji adusirã.
13 E traziam-lhe crianças para que lhes tocasse, mas os discípulos repreendiam aos que lhas traziam.
14 Cãndu Isusul lu vidzu aestã, si nvirinã sh-lã dzãsi: “Alãsats-lji nitslji cilimenji s-yinã la mini sh-nu lji chidãcatsã, cã a lor easti amirãriljea al Dumnidzãu.
14 Jesus, porém, vendo isso, indignou-se e disse-lhes: Deixai vir os pequeninos a mim e não os impeçais, porque dos tais é o Reino de Deus.
15 Dealihea ma vã dzãc cã caitsido tsi nu u-aproachi amirãriljea al Dumnidzãu ca un cilimean njicã, nu va s-intrã la nãsã.”
15 Em verdade vos digo que qualquer que não receber o Reino de Deus como uma criança de maneira nenhuma entrará nele.
16 Shi cum lji lo mbratsã, lji ghinicuvãntã bãgãnda mãnjili pi nãshi.
16 E, tomando-as nos seus braços e impondo-lhes as mãos, as abençoou.
17 Tora cãndu ma s-fãtsea etimu ti cali, ishi dininti trãoarã un om, s-dzinuclje dininti a lui, sh-lu-ntribã: “Nvitsãtore bun, tsi prindi s-facã tsi s-mushtinitescu bana di totãna?”
17 E, pondo-se a caminho, correu para ele um homem, o qual se ajoelhou diante dele e lhe perguntou: Bom Mestre, que farei para herdar a vida eterna?
18 Sh-Isusul lji-dzãsi: “Cãtse nji-dzãts bun? Vãrã nu easti bun, dicãt mash un singur, Dumnidzãlu.
18 E Jesus lhe disse: Por que me chamas bom? Ninguém
19 Tini li cunoshti ordinli: ‘Nu calcã cãruna. Nu vatãmã. Nu fur. Nu fã mãrtirii arãdioasã. Nu arãd. Tinjisea tatãlu a tãu shi muma a ta.’”
19 Tu sabes os mandamentos: Não adulterarás; não matarás; não furtarás; não dirás falsos testemunhos; não defraudarás alguém; honra a teu pai e a
20 Sh-elu apãndisinda, lji-dzãsi: “Nvitsãtore, tuti atseali mini li-am faptã di cu njic.”
20 Ele, porém, respondendo, lhe disse: Mestre, tudo isso guardei desde a minha mocidade.
21 Sh-Isusul lu vidzu cu vreari sh-lji dzãsi: “Un lucru tsã lipseashti: vindã tuti tsi ai shi dã-li a niavutsilor shi va s-ai unã yishteari tu tser. Deapoea haidi, ljea crutsea sh-mi urmeadzã.”
21 E Jesus, olhando para ele, o amou e lhe disse: Falta-te uma e terás
22 Sh-elu s-nvirinã trã aesti sboari sh-fudzi amãros cã avea multi averi.
22 Mas ele, contrariado com essa palavra, retirou-se triste, porque possuía muitas propriedades.
23 Sh-Isusul dupã tsi arucã mutrita avãrliga, lã dzãsi a ucenitsilor a lui: “Cãt greu easti trã atselji tsi au aveari s-intrã tu amirãriljea al Dumnidzãu!”
23 Então, Jesus, olhando ao redor, disse aos seus discípulos: Quão dificilmente entrarão no Reino de Deus os que têm riquezas!
24 Ucenitsilji s-ciudisirã di zboarili a lui. Iarã Isusul gri nãpoi sh-lã dzãsi a lor: “Hilji, cãt greu easti tsi s-intrã tu amirãriljea al Dumnizdãlu [atselji tsi s-andoapirã la avearea].
24 E os discípulos se admiraram destas suas palavras; mas Jesus, tornando a falar, disse-lhes: Filhos, quão difícil é, para os que confiam nas riquezas, entrar no Reino de Deus!
25 Easti ma lishor s-treacã pri guva a-aclui unã cãmilã dicãt s-intrã un avut tu amirãriljea al Dumnidzãu.”
25 É mais fácil passar um camelo pelo fundo de uma agulha do que entrar um rico no Reino de Deus.
26 Sh-elji s-ciudisirã sh-ma multu sh-dzãtsea cu un alantu: “Atumtsea cai poati si-ascapã?”
26 E eles se admiravam ainda mais, dizendo entre si: Quem poderá, pois, salvar-se?
27 Ma Isusul lã vidzu sh-dzãsi: “Aestã trã oamnjilji easti nipututã, ma nu ti Dumnidzãlu. Cã itsido easti pututã ti Dumnidzãlu.”
27 Jesus, porém, olhando para eles, disse: Para os homens todas
28 Atumtsea Petrul lo sborlu sh-dzãsi: “Noi alãsãm itsido sh-ti urmãm tini.”
28 E Pedro começou a dizer-lhe: Eis que nós tudo deixamos e te seguimos.
29 Isus apãndisinda, dzãsi: “Dealihea ma vã dzãc cã nu ari vãrã om tsi ari alãsat casa, fratsilji, surãrili, tatlu, muma, hiljilji icã agrili trã mini sh-trã evanghelul,
29 E Jesus, respondendo, disse: Em verdade vos digo que ninguém há, que tenha deixado casa,
30 shi s-nu-ljea tora, tu aestu chiro unã sutã di ori ma mult cãsi, frats, surãri, mumi, hilji sh-agri, deadun cu avinãrili sh-tu eta alantã, tu bana eternã.
30 que não receba cem vezes tanto, já neste tempo, em casas, e irmãos, e irmãs, e mães, e filhos, e campos, com perseguições, e, no século futuro, a vida eterna.
31 Sh-multsã di protsilji va s-hibã atselji di ma napoi, shi atselji di ma nãpoi va s-hibã protsilji.”
31 Porém muitos primeiros serão derradeiros, e
32 Atselji eara pri cali cãtrã Ieruzalem, shi Isus imna dininti. Sh-atselji eara trumuxits sh-lu urma cu fricã. Sh-elu lã adunã di doisprãdzatsilji nãpoi dinãparti sh-ahurhi s lã dzãcã tsi va s-lji undzeascã:
32 E iam no caminho, subindo para Jerusalém; e Jesus ia adiante deles. E eles maravilhavam-se e seguiam-no atemorizados. E, tornando a tomar consigo os doze, começou a dizer-lhes as coisas que lhe deviam sobrevir,
33 “Noi ma nidzem cãtrã Ieruzalem shi Hiljilu a omlui va s-prida a arhipreftsilor sh-a scribilor, sh-elji va lu giudica cu moarti sh-va lu prida tu mãna a pãgãnjilor.
33 dizendo: Eis que nós subimos a Jerusalém, e o Filho do Homem será entregue aos príncipes dos sacerdotes e aos escribas, e o condenarão à morte, e o entregarão aos gentios,
34 Aeshti va lu pizueascã, va lu scuchi, va lu zãpãleascã sh-va lu vatãmã, ma elu a treia dzuã va s-injeadzã.”
34 e o escarnecerão, e açoitarão, e cuspirão nele, e o matarão; mas, ao terceiro dia, ressuscitará.
35 Atumtsea Iacovul sh-Ioanul, hiljilji al Zevedeu s-apruchearã la Isus sh-lji dzãsirã: “Nvitsãtore, noi vrem tsi tini s-fats trã noi atsea tsi va-s-tsã-cãftãmu.”
35 E aproximaram-se dele Tiago e João, filhos de Zebedeu, dizendo: Mestre, queremos que nos faças o que pedirmos.
36 Shi elu lã-dzãsi a lor: “Tsi vrets s-fac trã voi?”
36 E ele lhes disse: Que quereis que vos faça?
37 Elji lji-dsãsirã: “Alas-nã tsi s-nã apunãm un di nandreapta a ta shi alantu di nastãnga a ta tu mãrirea a ta.”
37 E eles lhe disseram: Concede-nos que, na tua glória, nos assentemos, um à tua direita, e outro à tua esquerda.
38 Sh-Isusul lã dzãsi a lor: “Voi nu-shtits tsi cãftats! Putets voi s-bets cupa a munduirilor tsi mini va s-beu shi s-vã pãtidzats cu atselu pãtigiuni tsi mini escu pãtidzat?”
38 Mas Jesus lhes disse: Não sabeis o que pedis; podeis vós beber o cálice que eu bebo e ser batizados com o batismo com que eu sou batizado?
39 Elji dzãsirã: “Ie, putem.” Sh-Isusul lã dzãsi a lor: “Dealihea va s-bets atsea cupã tsi va su beu mini, sh-va-s-vã pãtidzats cu atsea pãtigiuni tsi mini escu pãtidzat,
39 E eles lhe disseram: Podemos. Jesus, porém, disse-lhes: Em verdade vós bebereis o cálice que eu beber e sereis batizados com o batismo com que eu sou batizado,
40 ma nu easti ndreptul a meu tsi s-apunã di nandreapta a mea icã di nastãnga a mea, ma easti trã atselji tsi easti adratã.”
40 mas o assentar-se à minha direita ou à minha esquerda não me pertence a mim concedê-lo, mas isso é para aqueles a quem está reservado.
41 Sh-cãndu li avdzãra aesti, alantsã dzatsi ahurhirã s-nãreascã contra al Iacov sh-al Ioan.
41 E os dez, tendo ouvido isso, começaram a indignar-se contra Tiago e João.
42 Ma Isus lã acljimã ningã nãsu sh-lã dzãsi: “Voi lu shtits cã atselji tsi s-acljeamã domnitor a lumiljei lã chivernisescu atselji, sh-mãrilji a lor foloseascã pristi nãshi puterea a lor,
42 Mas Jesus, chamando-os a si, disse-lhes: Sabeis que os que julgam ser príncipes das gentes delas se assenhoreiam, e os seus grandes usam de autoridade sobre elas;
43 ma atsea nu prindi s-undzeascã namisa di voi. Macã vãrã di voi tsi va s-facã mari, va s-hibã huzmichearlu a vostru.
43 mas entre vós não será assim; antes, qualquer que, entre vós, quiser ser grande será vosso serviçal.
44 Sh-caitsido di voi tsi va s-hibã protlu, va s-hibã huzmichearlu a tutulor.
44 E qualquer que, dentre vós, quiser ser o primeiro será servo de todos.
45 Cã sh-Hiljilu a omlui nu-vini s-lji huzmitipseascã, ma s-huzmitipseascã shi di dari bana a lui ca prets ti acumprarea a multsilor.”
45 Porque o Filho do Homem também não veio para ser servido, mas para servir e dar a sua vida em resgate de muitos.
46 Ashãtsi agiumsirã tu Ierico. Cãndu elu ma isha di Ierico cu ucenitsilji a lui sh-cu unã multsãmi mari, hiljilu al Timaeu, Bartimeul orbu, eara apunat mardzina di cali sh-cãfta.
46 Depois, foram para Jericó. E, saindo ele de Jericó com seus discípulos e uma grande multidão, Bartimeu, o cego, filho de Timeu, estava assentado junto ao caminho, mendigando.
47 Cãndu elu avdzã cã atselu tsi ma tritsea eara Isus Nazareas, apãrnji s-aurlã shi s-dzãcã: “Isus, Hiljilu al David, njiliua-mi!”
47 E, ouvindo que era Jesus de Nazaré, começou a clamar e a dizer: Jesus, Filho de Davi, tem misericórdia de mim!
48 Multsã lji-aurla s-pãpsea, ma elu aurla sh-ma multã: “Hiljlu al David, njiliua-mi!”
48 E muitos o repreendiam, para que se calasse; mas ele clamava cada vez mais: Filho de Davi, tem misericórdia de mim!
49 Sh-Isus chindrui sh-ordinã tsi s-lu acljeamã. Elji lu acljimarã orbulu, dzãcãnda: “Curaiu, scoalã-ti, elu ma ti acljeamã!”
49 E Jesus, parando, disse que o chamassem; e chamaram o cego, dizendo-lhe: Tem bom ânimo; levanta-te, que ele te chama.
50 Atumtsea elu lu-arucã nclo mantolu a lui, si-sculã sh-vini la Isus.
50 E ele, lançando de si a sua capa, levantou-se e foi ter com Jesus.
51 Sh-Isus lji-dzãsi: “Tsi vrei s-tsã fac mini!” Orbulu lji-dzãsi: “Rabboni, s-nji-si s-toarnã videarea!”
51 E Jesus, falando, disse-lhe: Que queres E o cego lhe disse: Mestre, que eu tenha vista.
52 Sh-Isus lji-dzãsi: “Imnã, pistipsirea a ta ti vindicã!” Sh-trãoara atsilui lji si-turnã videarea shi s-nchisi pri cali dupã Isus.
52 E Jesus lhe disse: Vai, a tua fé te salvou. E logo viu, e seguiu a Jesus pelo caminho.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?