Mateus 22

MTA vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Na, egpeligad dema Hésus i diyà kenagda,
1 Então Jesus tornou a falar-lhes por parábolas, dizendo:
2 guwaen di, “Lagà ini i sa kedatù i Nemula diyà langit. Duen sa datù egbael pista enù ka kumawing sa anak di.
2 O reino dos céus é semelhante a um rei, que celebrou as bodas de seu filho.
3 Egoh di neuma sa agdaw da kumaen, sinugù di sa medoo egsugùsuguen di anì angayen da sa langun etaw igsasà di, dodoo eg-eked da polo eglenged.
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, e estes não quiseram vir.
4 Agulé, pineangay di sa medoo duma egsugùsuguen di diyà sa medoo etaw igsasà di. Guwaen da, ‘Angay yu gaa dutu. Sinumbalì dé gaa sa sapì owoy sa hinagtay mitabà, owoy nelegà dé sa langun kaenen. Téél yu dé, angay yu kaen gaa.’
4 Enviou ainda outros servos com este recado: Dizei aos convidados: Tenho já preparado o meu banquete; as minhas reses e os meus cevados estão mortos, e tudo está pronto; vinde às bodas.
5 Dodoo lagà endà egdinegen da duu, enù ka egpeiges da polo sa hagda galebek. Duen sa sebaen eg-angay diyà sa hinemulaan di, owoy duen ma sa eg-angay diyà sa tinda di.
5 Mas eles não fizeram caso e foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio;
6 Owoy duen ma liyu etaw migsigkem sa medoo egsugùsuguen di, owoy sinesuntuk da kagda, owoy inimatayan da ma.
6 e os outros, agarrando os servos, os ultrajaram e mataram.
7 Agulé egbulit temù sa datù. Huenan di, pineangay di sa medoo sundalu di anì imatayan da siedò medoo tegeimatay owoy ulowen da ma sa hagda menuwa.
7 Irou-se o rei, e mandou as suas tropas exterminar aqueles assassinos e incendiar a sua cidade.
8 Agulé, guwaen sa datù diyà sa medoo egsugùsuguen di, ‘Nelegà dé sa kaenen pista, dodoo endà egpelengeden ku duu sa medoo etaw igsasà ku enù ka mig-eked da eg-angay dini.
8 Então disse aos servos: As bodas estão preparadas, mas os convidados não eram dignos;
9 Huenan di, angay yu diyà sa dakel kalasada, owoy pelenged yu diyà sa pista ku sa langun etaw hauwen yu dahiya.’
9 ide, pois, às encruzilhadas dos caminhos e chamai para as bodas a quantos encontrardes.
10 Agulé, mig-angay da diyà sa medoo kalasada, owoy egpelengeden da diyà pista sa langun etaw hinaa da, iling ka mepion etaw ataw ka medaet. Agulé, nebelet etaw sa dalesan di.
10 Indo aqueles servos pelos caminhos, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala nupcial ficou cheia de convivas.
11 “Na, endà nelugay di, inangay sa datù egtelow sa medoo etaw miglenged diyà sa pista di. Agulé, hinaa di sa sebaen etaw endà ikawal di duu sa kawal sa etaw eglenged sa pista kawing.
11 Mas entrando o rei para ver os convivas, notou ali um homem que não trajava veste nupcial,
12 Agulé guwaen sa datù diyà kenagdi, ‘O Akay, maen di ya miggemow ka dini amuk endà ikawal ko duu sa kawal sa eglenged pista kawing?’ Dodoo endà egpekesagbì di.
12 e perguntou-lhe: Amigo, como entraste aqui sem veste nupcial? Ele, porém, emudeceu.
13 Agulé, guwaen sa datù diyà sa egsugùsuguen di, ‘Polot yu sa belad di owoy sa lisen di, owoy buungi yu ma dé kagdi diyà sa deleman kenà di mepigtamayan. Suminegaw dutu owoy kuméget sa ngipen di danà di tigtu mepasangan.’”
13 Então o rei disse aos servos: Atai-o de pés e mãos, e lançai-o nas trevas exteriores; ali haverá o choro e o ranger de dentes.
14 Agulé guwaen i Hésus, “Apiya di pa medoo sa etaw igsasà i Nemula anì mekeunut da sa kedatù di, tukééy daa sa etaw mehemilì di.”
14 Pois muitos são chamados, mas poucos escolhidos.
15 Agulé sinalidan sa medoo Palasiyu Hésus i, owoy egseolomoy da sa kebael da kenagdi anì metipu da kagdi amuk meamu sa kagi di.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como o apanhariam em alguma palavra;
16 Agulé, duen duma pasek da owoy duma etaw i Datù Hélod pineangay da diyà si Hésus. Guwaen da diyà kenagdi, “O Mistelu, netiigan ké anan tuu sa langun eg-ikagiyen ko. Endà eghalìhalien ko duu sa igtulù ko sumalà dé sa balangan etaw egdineg, dodoo metudà polo sa ketulù ko sa uyot i Nemula.
16 Enviaram os seus discípulos, juntamente com os herodianos, a perguntar: Mestre, sabemos que és verdadeiro e que ensinas o caminho de Deus segundo a verdade, e não se te dá de ninguém, porque não te deixas levar de respeitos humanos;
17 Na, duen sa igsà ké diyà keniko. Tuloni ko kami sa penemdem ko. Enù di ya, meketipay ki pa sa uledin igsugkow i Mosis amuk megay ki pelesintu diyà si Sisal sa sulutan ta? Mepion pa ataw ka endà?”
17 dize-nos, pois, qual é o teu parecer; é lícito ou não pagar o tributo a César?
18 Dodoo netiigan i Hésus sa pandapat da medaet, owoy guwaen di, “Kiyu i tegeakal etaw, enù ka guwaen yu dò metiengaw etaw yu. Maen di ya egtepengan yu aken?
18 Porém Jesus, tendo percebido a malícia deles, respondeu-lhes: Por que me experimentais, hipócritas?
19 Pehauwi yu diyà kenak sa kuleta ibegay yu pelesintu.” Agulé igbegay da diyà si Hésus.
19 Mostrai-me uma moeda de tributo. Trouxeram-lhe um denário.
20 Eg-igsà Hésus i, guwaen di, “Ngadan iya wé etaw diyà sa kuleta owoy sa sulat di?”
20 Ele perguntou: De quem é esta efígie e inscrição?
21 Egsagbì da, guwaen da, “Iya si Sisal sa sulutan ta.”
21 Responderam: De César. Então lhes disse Jesus: Dai, pois, a César o que é de César, e a Deus o que é de Deus.
22 Egoh da migdineg iya wé sagbì di, egkegaip da, owoy sinalidan da kagdi i owoy eg-ipanaw da ma dé.
22 Ao ouvirem isto, admiraram-se e, deixando-o, foram-se.
23 Na siiya agdaw, duen etaw Sadusiyu mig-angay da eg-igsà diyà si Hésus. Kagda sa etaw Hudiyu egtulù endà umenaw di gaa sa etaw nematay.
23 No mesmo dia vieram alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, e o interrogaram, dizendo:
24 Eg-igsà da, guwaen da, “O Mistelu, duen sa igsulat i Mosis denu sa egbaelan ta amuk nematay sa maama épê sawa dodoo endà duen anak da. Iya sa baelan di, ipesawa diyà sa hadi di sa balu anì dumuen anak da lagà sa anak sa maama nematay.
24 Mestre, Moisés disse: Se alguém morrer sem deixar filhos, seu irmão casará com a viúva e dará sucessão ao falecido.
25 Na, duen pitu maama telehadi mig-ugpà diyà kenita. Agulé migsawa sa kakay da, dodoo endà duen anak da egoh di nematay. Hê, inited sa tigtu hadi di sa sawa sa kakay di.
25 Ora havia entre nós sete irmãos: o primeiro, depois de ter casado, morreu e, não havendo sucessão, deixou sua mulher a seu irmão;
26 Hediya ma sa nebaelan sa keduwa maama owoy sa ketelu di taman sa kepitu di, enù ka nesetuhìtuhì da migsawa sa bayi, dodoo nelengon da nematay endà duen anak.
26 do mesmo modo também o segundo e o terceiro, até o sétimo.
27 Agulé hudihudi nematay sa bayi.
27 Depois de todos eles morreu a mulher.
28 Na, tulon ko diyà kenami. Amuk meuma sa keenaw sa medoo etaw nematay, ngadan tayu di etaw diyà sa pitu telehadi sa mesawa siedò bayi? Enù ka anan da migsawa kenagdi egoh anay.”
28 Na ressurreição, pois, a qual dos sete pertencerá a mulher? porque todos foram casados com ela.
29 Dodoo migsagbì Hésus i, guwaen di, “Tigtu eg-amu sa penemdem yu, enù ka endà netiigan yu duu sa kagi i Nemula igpesulat owoy endà ma netiigan yu duu sa egkebaelan i Nemula danà sa tunung di.
29 Respondeu-lhes Jesus: Errais, não sabendo as Escrituras, nem o poder de Deus.
30 Amuk enawen di sa medoo etaw nematay, endà dé sesawaay da enù ka lagà da dé egsugùsuguen di diyà langit.
30 Pois na ressurreição nem os homens casam, nem as mulheres são dadas em casamento porém são como os anjos no céu.
31 Endà netiigan yu duu umenaw doo sa etaw nematay enù ka lagà yu endà nekebasa sa kagi i Nemula igpesulat, guwaen di,
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, não lestes o que foi dito por Deus:
32 ‘Aken sa Nemula egpigtuuwen da i Ablaham si Isak owoy si Hakob.’
32 Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque, e o Deus de Jacó? Ora, ele não é Deus de mortos, mas de vivos.
33 Agulé negaip sa medoo etaw danà da migdineg sa ketulù i Hésus.
33 E as multidões, ouvindo isso, se maravilhavam da sua doutrina.
34 Na, egoh sa medoo etaw Palasiyu neketiig tinabanan i Hésus sa medoo Sadusiyu danà sa sagbì di nesugat, nesetipon da ma diyà si Hésus.
34 Os fariseus, quando souberam, que ele fizera emudecer os saduceus, reuniram-se todos;
35 Duen sebaen Palasiyu tegetulù sa uledin i Mosis ungayà di tepengan di Hésus i, huenan di eg-igsà, guwaen di,
35 e um deles, doutor da lei, para o experimentar, interrogou-o, dizendo:
36 “O Mistelu, ngadan sa tayu mapulù uledin diyà sa langun uledin igsugkow i Mosis egoh anay?”
36 Mestre, qual é o grande mandamento na lei?
37 Egsagbì Hésus i, guwaen di, “Pusungi ko si Nemula sa Datù ko. Peunuti ko diyà kenagdi sa langun pedu ko owoy sa langun penemdem ko ma.
37 Respondeu-lhe Jesus: Amarás ao Senhor teu Deus de todo o teu coração, de toda a tua alma, e de todo o teu entendimento.
38 Iya sa tigtu mapulù uledin diyà sa langun uledin.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 Owoy ini sa keduwa di uledin mapulù, ‘Hiduwi ko sa duma ko éhê mendaa sa kehidu ko keniko.’
39 E o segundo, semelhante a este, é: Amarás ao teu próximo como a ti mesmo.
40 Amuk egpangunutan ko siini duwa uledin, mepangunutan ko dé sa langun uledin igsugkow i Mosis owoy sa langun ketulù sa medoo tegesugkow i Nemula egoh anay.”
40 Destes dois mandamentos dependem toda a lei e os profetas.
41 Na, egoh da nesetipon pelà sa medoo Palasiyu, eg-igsaan i Hésus kagda,
41 Ora, enquanto os fariseus estavam reunidos, interrogou-os Jesus, dizendo:
42 guwaen di, “Ngadan sa penemdem yu denu si Mésayas sa Tigtu Datù eg-angat-angatan sa medoo Hudiyu? Ngadan di etaw sa tupù di?”
42 Que pensais vós do Cristo? De quem é filho? Responderam-lhe: De Davi.
43 Agulé guwaen i Hésus, “Amuk tuu iya wé, maen di ya guwaen i Dabid si Mésayas sa Datù di? Enù ka pinesulat sa Suguy i Nemula Dabid i egoh anay, guwaen di,
43 Replicou-lhes ele: Como é então que Davi, no Espírito, lhe chama Senhor, dizendo:
44 ‘Ini sa kagi i Datù Nemula diyà sa Datù ku, guwaen di,
44 Disse o Senhor ao meu Senhor: Assenta-te à minha direita, até que eu ponha os teus inimigos de baixo dos teus pés?
45 Na, amuk iya sa kagi i Dabid egoh anay denu si Mésayas, guwaen di ‘Datù ku,’ endà mebaluy di tugod i Dabid daa kagdi i, dodoo Datù di ma.”
45 Se Davi, pois, lhe chama Senhor, como é ele seu filho?
46 Dodoo endà duen etaw mekesagbì kenagdi. Huenan di edung egoh iya, endà dé eg-uman da eg-igsà enù ka egkelenawan da amuk metepelan da.
46 E ninguém podia responder-lhe palavra; nem desde aquele dia jamais ousou alguém interrogá-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra