Marcos 3
MLP vs ARIB
1 Ari kam araqab Yesus in Juda gigo bit humab wolaytab tilah. Lehan mat araq aben akogan anedan mayim aditinmo usaqta in nab os.
1 Outra vez entrou numa sinagoga, e estava ali um homem que tinha uma das mãos atrofiada.
2 Ossa Yesus ago bab in Yesus wamuzim nab osiymo, Yesus i gigo lotu akaman kab mat ka wastitayid dimniyid i amalib nan emam haqad.
2 E observavam-no para ver se no sábado curaria o homem, a fim de o acusarem.
3 Haqsa Yesus mat aben meqinta na tubulon, Ni boleq mataw ka gimeb tur ham.
3 E disse Jesus ao homem que tinha a mão atrofiada: Levanta-te e vem para o meio.
4 Haqad in mataw na tisusumun nag, I Juda gigo maror ezaq usaqta? ham. Lotu akamnib i mataw gidimun tonamta o i gimeqin tonamta? ham. Kam na i mat moqaqta ulumsihamta akaman o i mat na aholib hiqiyid in moqdaqta akaman? ham. Haqan mataw na giqezmo hiqiyim osiy.
4 Então lhes perguntou: É lícito no sábado fazer bem, ou fazer mal? salvar a vida ou matar? Eles, porém, se calaram.
5 Ossa Yesus in mataw na bunmo ginad ahol waqim le bolsa in ginad soqotim us. Ussa Yesus ahol afaqan diq iyad in mataw na ginan agem timeqniy. Agem meqniysa in mat na bulon, Ni niben itiwun ham. Haqan mat na aben itiwunan aben akogan na tidimniy.
5 E olhando em redor para eles com indignação, condoendo-se da dureza dos seus corações, disse ao homem: Estende a tua mão. Ele estendeu, e lhe foi restabelecida.
6 Dimniyan Farisi na hidmo lehim in Herot ago dauh nenaq humab wolim osad in ezaq toneq Yesus wol emid moqdaqta na agamukan tibilaq yaqay.
6 E os fariseus, saindo dali, entraram logo em conselho com os herodianos contra ele, para o matarem.
7 Ari Yesus ago disaipel nenaq yuw-kurorqan Galiliy-ib tilehiy. Lehsa mataw kabemmo Yesus muzim inaq tilehiymo.
7 Jesus, porém, se retirou com os seus discípulos para a beira do mar; e uma grande multidão dos da Galiléia o seguiu; também da Judéia,
8 Sa mataw saw Galiliy-ibta teq saw Judiya-ibta teq uliq Jerusalem-ubta teq saw Idumea-ibta teq mataw kabemmo yuw Jodan aqurumnibta teq uliq giger Tair teq Saidon-ibta nagan kabemmo diq in kabiy daq bunmo Yesus emyaqta na abin huritim in agerab tuboliymo.
8 e de Jerusalém, da Iduméia e de além do Jordão, e das regiões de Tiro e de Sidom, grandes multidões, ouvindo falar de tudo quanto fazia, vieram ter com ele.
9 Bolan Yesus in ago disaipel gibilan, Ne yaqmen muy araq ahol waqid teq usan ham. Luweq mataw ka ya iqisih daqay ham.
9 Recomendou, pois, a seus discípulos que se lhe preparasse um barquinho, por causa da multidão, para que não o apertasse;
10 Na ezaqgo Yesus in mataw kabemmo gigo moq tuwastitayan iyan biyahta na gigo asor gigo moq inaq na bunmo in agerabmo diq loq yaqay, i Yesus wazeq teq gihol tidimniydaq haqad.
10 porque tinha curado a muitos, de modo que todos quantos tinham algum mal arrojavam-se a ele para lhe tocarem.
11 Sa mataw gigo bugaw meqinta inaq na in Yesus ahol waqadmo in anognib woqeq usad lileyeq bilaq yaqay, Ni God atatin haq yaqay.
11 E os espíritos imundos, quando o viam, prostravam-se diante dele e clamavam, dizendo: Tu és o Filho de Deus.
12 Haqsa in bugaw meqinta na atoran diqmo gibileneq bilaqyaq, Ne ya ihol abin na ulalab hi bilaqiy haqyaq.
12 E ele lhes advertia com insistência que não o dessem a conhecer.
13 Ari kam araqab Yesus garah araqab tugwalah. Gwalehim in mataw asor in ginan anad bilaqaqta naqmo gibilenan agerab tuboliy.
13 Depois subiu ao monte, e chamou a si os que ele mesmo queria; e vieram a ele.
14 — ausente —
14 Então designou doze para que estivessem com ele, e os mandasse a pregar;
15 — ausente —
15 e para que tivessem autoridade de expulsar os demônios.
16 Ari in mataw 12 giwamta na ginan kazaq: Saimon, Yesus anan araq Pita haqad biyim ugta.
16 Designou, pois, os doze, a saber: Simão, a quem pôs o nome de Pedro;
17 Teq Sebediy atatniz Jems ama Jon inaq. Yesus in maqbab giger na ginan araq Bowanerges haqad biyta. Nan Bowanerges na alulin mat ago daq atoranta kait ahulan iyaq nazaq nogta haqayta.
17 Tiago, filho de Zebedeu, e João, irmão de Tiago, aos quais pôs o nome de Boanerges, que significa: Filhos do trovão;
18 — ausente —
18 André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu, Simão, o cananeu,
19 — ausente —
19 e Judas Iscariotes, aquele que o traiu.
20 Ari Yesus bitab tilah. Lehan mataw in ahol waqnan haqad lehim bit nab humab a ta woliy. Humab wolim ossa Yesus ago disaipel nenaq in gikabiyan kabemmo emad didaq neqgo akaman haiq iy yaqay.
20 Depois entrou numa casa. E afluiu outra vez a multidão, de tal modo que nem podiam comer.
21 Sa Yesus asenlul huritim in Yesus waqnan haqad tuboliy, i gigo amun ahol agadan tiqiy daqag haqad.
21 Quando os seus ouviram isso, saíram para o prender; porque diziam: Ele está fora de si.
22 Sa mataw Moses ago gunun hurit kemiyta na asor Jerusalem-ub osim gewoqim osad teq in bilaqiy, Bugaw meqinta gigo amebta Belsebul in Yesus aholib usaq haqiy. Ussa Yesus in Belsebul ago zaway amalib bugaw meqinta gimuzaqta haqiy.
22 E os escribas que tinham descido de Jerusalém diziam: Ele está possesso de Belzebu; e: É pelo príncipe dos demônios que expulsa os demônios.
23 Haqan Yesus in mataw aseseqta na gibilenan agerab bolan in gamuk awowun araq kazaq gibilan, Ezaq teq Satan inmo ago dauhta tigimuzdaq? ham.
23 Então Jesus os chamou e lhes disse por parábolas: Como pode Satanás expulsar Satanás?
24 Kantri araq ago on mataw gihol husereq an gihar ugad an wolad osad in zaway iyeq a hi tur daqay ham.
24 Pois, se um reino se dividir contra si mesmo, tal reino não pode subsistir;
25 Teq bit araqab on mataw gihol husereq an gihar ugad an wolad osad in zaway iyeq a hi tur daqaymo ham.
25 ou, se uma casa se dividir contra si mesma, tal casa não poderá subsistir;
26 Ad nazaqmo Satan ago dauh nenaq gihol huserad an geg ugad Satan zaway iyeq a hi turdaq ham. In tihiqiydaq ham.
26 e se Satanás se tem levantado contra si mesmo, e está dividido, tampouco pode ele subsistir; antes tem fim.
27 Haqad in bilam, Mat araq in mat awaz meqinta ago bit aduganib samanmo gwahtiqeq ago nagah a hi ginuwdaq ham. Haiq ham. In mat awaz meqinta na abensen irqureq teq in mat na ago bit aduganib gwahtiqeq ago nagah tiginuwdaq ham.
27 Pois ninguém pode entrar na casa do valente e roubar-lhe os bens, se primeiro não amarrar o valente; e então lhe saqueará a casa.
28 Ya helmo ne gibilenaiq ham. God in on mataw gigo daq meqinta teq in bilawunayta na bunmo tigiwalem bugdaq ham.
28 Em verdade vos digo: Todos os pecados serão perdoados aos filhos dos homens, bem como todas as blasfêmias que proferirem;
29 Ari on mataw God ago Bugaw Dimunta bilawunid God in gigo daq meqinta na a hi walemdaq ham. Haiq ham. Daq meqinta na in giholib tuqus tutdaq ham.
29 mas aquele que blasfemar contra o Espírito Santo, nunca mais terá perdão, mas será réu de pecado eterno.
30 Na ezaqgo mataw aseseqta na Yesus anan bilaqiy, In aholib bugaw meqinta usaq haqiyta na ago Yesus nazaq gibilan.
30 Porquanto eles diziam: Está possesso de um espírito imundo.
31 Ari kam nab Yesus anen teq in amagniz bolim asanib turad in Yesus ayon nan eman tilah, in gigerab boldaq haqad.
31 Chegaram então sua mãe e seus irmãos e, ficando da parte de fora, mandaram chamá-lo.
32 Teq mataw kabemmo Yesus lilut ugim osiy. Osad in Yesus buloniy, Ni ko gibiy haqiy. Ni ninen teq ni nimagniz bolim asanib kowa turad in ni ninan saw waqay haqiy.
32 E a multidão estava sentada ao redor dele, e disseram-lhe: Eis que tua mãe e teus irmãos estão lá fora e te procuram.
33 Haqan Yesus amenin emim gibilan, Ya inen teq ya imagniz gingan diq? ham.
33 Respondeu-lhes Jesus, dizendo: Quem é minha mãe e meus irmãos!
34 Haqad in on mataw lilut ugim osiyta na gibiyim le bolim bilam, Ne ahol waqiy ham. Ya inen teq ya imagniz kawa osay ham.
34 E olhando em redor para os que estavam sentados à roda de si, disse: Eis aqui minha mãe e meus irmãos!
35 Mat aw nog in God anad muzad ago kabiy emayta naqmo in ya ima teq in ya ihiy teq in ya inen ham.
35 Pois aquele que fizer a vontade de Deus, esse é meu irmão, irmã e mãe.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?