Rute 2

BYX vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Pet luqia ama qeringki de iak i aa renki ma Boas. I luqa dai ama barka de buup ne aa quvang iirang. De qa dai navet ma Elimalek aa liinka. I ma Elimalek i mekai qa ngip namene ma Naomi.
1 Ora, tinha Noêmi um parente de seu marido, homem poderoso e rico, da família de Elimeleque; e ele se chamava Boaz.
2 De ver iak ama niraqa de ma Rut i qi navet ma Moap dai qia ruqun ma Naomi ma, “Ngu nariip ngua tit saver ama sleng ip ngu mali rama bali de ngu ngingdemna na nget. I diip ngu mali rem nget naset lura i ara rem naver a ngua de re serek na nget.” De ma Naomi qia guirtik ma’, “Gua reveski, ngia tit, i maget taqura.”
2 Rute, a moabita, disse a Noêmi: Deixa-me ir ao campo a apanhar espigas atrás daquele a cujos olhos eu achar graça. E ela lhe respondeu: Vai, minha filha.
3 Baip ma Naomi qia meraqen taqura be vereset, de ma Rut kia mit saver ama sleng. Be qia tit naset lura i ret matna ver ama sleng. I qia tit naser ara de qi nging demna nama bali i lungera i ngere rat. Dav ai de quasik kiat drem aip nemka aa retki aa i qia mit be sever a qi. Dap kattikka qia mit dai be savet ma Boas aa uaikt ama retki. I luqa ma Boas dai qa navet ma Elimalek aa liinka.
3 Foi, pois, e chegando ao campo respigava após os segadores; e caiu-lhe em sorte uma parte do campo de Boaz, que era da família de Elimeleque.
4 De nakka aip samen ama niraqa miaivuk de qattikka luqa ma Boas ka mit navet ma Betliem. De qa mit be sagel lura i ret matna gel ka, de qa meraqen nama atlu sagel ta ma,
4 E eis que Boaz veio de Belém, e disse aos segadores: O Senhor seja convosco. Responderam-lhe eles: O Senhor te abençoe.
5 De ma Boas ka snanpet ne aa muverem ma’, “Luqia ama nanki navet nemka aa qemuligl?”
5 Depois perguntou Boaz ao moço que estava posto sobre os segadores: De quem é esta moça?
6 De luqa ama amngimka qa guirtik ma’, “Luqia ama nanki dai qi na sanges naver iagl ama qemuligl. I luqia dai qia men naset ma Naomi. I ian men naver ama qeringki ma Moap.
6 Respondeu-lhe o moço: Esta é a moça moabita que voltou com Noêmi do país de Moabe.
7 I qia snanpet na ngua ip gua ding se qi ip kia tit naset lura i ret matna, de qi ngingdemna nama bali. I maikka la qi ares se bingbingia i qit matna be lu deng iara. Be naqattikka masmas per a qi iara pama menderigl.”
7 Disse-me ela: Deixa-me colher e ajuntar espigas por entre os molhos após os segadores: Assim ela veio, e está aqui desde pela manhã até agora, sem descansar nem sequer um pouco.
8 Baip luqa qa meraqen be verset, de ma Boas ka ang be qa ruqun ma Rut ma’, “Maqi ngi nari. Kula ngia tit ip ngi ngingdemna nama bali a nger a nging per a qeng ama sleng. Dap kattikka mager ip ngia ter ama bali a ngera nging navet lu iara ama retki. De diip kuri ngi aa ngi ne lura ama nankina i ret matna gel ngua.
8 Então disse Boaz a Rute: Escuta filha minha; não vás colher em outro campo, nem tampouco passes daqui, mas ajunta-te às minhas moças.
9 De maikka maget ip kattikka ngia tu gia qevep ip ngi mali rama bali navet gua sleng. I ngia tit naser ama nankina i ret matna. I sa ngua ruqun lura ama quatta i ret matna gel ngua, iv aip de qula re lenges na ngi. De saqikka aip lua i dingding sep ngi tama qerap, de ngia tit i ngi serup mer ama kaina i lura ama quatta i ret matna gel ngua dai ra uk nget.”
9 Os teus olhos estarão atentos no campo que segarem, e irás após elas; não dei eu ordem aos moços, que não te molestem? Quando tiveres sede, vai aos vasos, e bebe do que os moços tiverem tirado.
10 De aip ka meraqen be vereset, de ma Rut dai vaik per a qi manep be maikka samen ama aivet (ip ki teqer ma Boas ai qattikka qi dai maikka ama arias per a qi naver aa lengi). De qia ruqun ma Boas ma’, “Ngu dai na sanges naver iaik ama luqupki. Dap ngu lu nana be ngia tu gia qevep saver a ngua de ngi tekmet nama atlu sagel ngua?”
10 Então ela, inclinando-se e prostrando-se com o rosto em terra, perguntou-lhe: Por que achei eu graça aos teus olhos, para que faças caso de mim, sendo eu estrangeira?
11 De ma Boas ka guirtik ma’, “Sa ngua nari saver ama tekmeriirang mai i ngia rekmet ne iirang sagel gia reveski. I lua i sa giak ka ngip. De nguat drem ai ngia mit namene gia mamiam. De ngia men be quri ngi gel lura ama qaqet i quasik ai ngiat drem se ra. (Be ngu nari raqura de ngua tu gua qevep ip ngua tat naver a ngi.)
11 Ao que lhe respondeu Boaz: Bem se me contou tudo quanto tens feito para com tua sogra depois da morte de teu marido; como deixaste a teu pai e a tua mãe, e a terra onde nasceste, e vieste para um povo que dantes não conhecias.
12 “De sa ngia men sagel ma Qamurem i ma Israelkina ara Slurka ip ke uas tem ngi. Dai sa qa lu ama tekmerirang mai ama atliirang i sa ngia rekmet niirang. Be ngu nariip se qa ip mager ip ke guirtik ama tekmerirang ama atliirang sagel ngi. De maikka mager ip ke guirtik liirang a vevit barek a ngi.”
12 O Senhor recompense o que fizeste, e te seja concedido pleno galardão da parte do Senhor Deus de Israel, sob cujas asas te vieste abrigar.
13 De ma Rut kia guirtik ma Boas aa lengi ma’, “Maikka ngi tekmet nama atlu sagel ngua. Dap kuasik ai ama atlu ngua ip taquar lura ama nankina i ret matna gel ngi. Dap ngia meraqen nama lengi ama upka vem nget sagel ngua. Be lungera nge sem a dlek na ngua.”
13 E disse ela: Ache eu graça aos teus olhos, senhor meu, pois me consolaste, e falaste bondosamente a tua serva, não sendo eu nem mesmo como uma das tuas criadas.
14 Baip lua ip ta tes, de ma Boas ka ruqun ma Rut ma’, “Ngia ren ip ngiar a nga ma asmes de ngi uk nget pama vain anger a qerapki de ngia tes.”
14 Também à hora de comer, disse-lhe Boaz: Achega-te, come do pão e molha o teu bocado no vinagre. E, sentando-se ela ao lado dos segadores, ele lhe ofereceu grão tostado, e ela comeu e ficou satisfeita, e ainda lhe sobejou.
15 aDe aip ta mes be vereset de ma Rut dai saqiaskerka qia tit de qi ngingdemna nama bali, i lura ra serek na nget.
15 Quando ela se levantou para respigar, Boaz deu ordem aos seus moços, dizendo: Até entre os molhos deixai-a respirar, e não a censureis.
16 De qerka ngene berk ik iang ama bali a nge ra ning nep ma qemeng de quri nger aa ip diip ki ngingdemna na nget. De qula ngenem nem ki nanari.”
16 Também, tirai dos molhos algumas espigas e deixai-as ficar, para que as colha, e não a repreendais.
17 Taqura de qatiasker ma Rut kia tit de qi ngingdemna nama bali a nge ra ning be deng sunun. Baip kia ingdemna nama bali a nger a ning be vereset, de qi uaming nget nama mengem ip miges miges ama qetdeng naver ama asmes. Be qia buup ama biqem.
17 Assim ela respigou naquele campo até a tarde; e debulhou o que havia apanhado e foi quase uma efa de cevada.
18 De ma Rut kiaral lungera ama bali de qia mit saver ama luqup. De qia reqer ara reveski ma Naomi. De qerka ma Rut kia qur ma Naomi re ngene lungera ama asmes i la qia mes dem nget men ama niraqa.
18 Então, carregando com a cevada, veio à cidade; e viu sua sogra o que ela havia apanhado. Também Rute tirou e deu-lhe o que lhe sobejara depois de fartar-se.
19 De ma Naomi qi akmenses be qia snanpet nema Rut ma’, “Ngia matna vet nemka aa sleng, be lu ngia met lungera ama bali? Ngu nen ama Slurka ip mager ip ke tekmet nama atlu sagel luqa i qa lu ngi de qe taqa tekmet se ngi.”
19 Ao que lhe perguntou sua sogra: Onde respigaste hoje, e onde trabalhaste? Bendito seja aquele que fez caso de ti. E ela relatou à sua sogra com quem tinha trabalhado, e disse: O nome do homem com quem hoje trabalhei é Boaz.
20 De ma Naomi qia ruqun ma’, “Ngu nen ama Slurka ip mager ip ke tekmet nama atlu sagel luqa. De ama Slurka dai ai de quasik ngere ragen per a qa nama lengi i sa qa quar tem nget. Arevan i lungera ip ke tekmet nama atlu sagel lura i mekai ara lavu ra ngip de sagel lura i re iames.” De qattiasker ma Naomi dai qia taqen ma’, “Luqa dai qa naver a ut. I qa navet lura i re uas tem ut dai mager ip ke uas te aur a tekmeriirang, ngene ma Elimalek aa aiverem.”
20 Disse Noêmi a sua nora: Bendito seja ele do Senhor, que não tem deixado de misturar a sua beneficência nem para com os vivos nem para com os mortos. Disse-lhe mais Noêmi: Esse homem é parente nosso, um dos nossos remidores.
21 De ma Rut kia ruqun ma’, “De qerka ma Boas ka ruqun a ngua ip ngu ngingdemna nama bali naset lura i ret matna gel ka, ip deng i re vereset a nema Boas aa retki i re dikdik ama bali.”
21 Respondeu Rute, a moabita: Ele me disse ainda: Seguirás de perto os meus moços até que tenham acabado toda a minha sega.
22 De ma Naomi qia ruqun ma Rut ma’, “Ii, arevan gua reveski. Maikka mager ip ngit matna ngi ne lura i ret matna vet ma Boas aa sleng. I arik ma aret ta lenges na ngi i arik aip ngia mit saver a qek auang ama sleng.”
22 Então disse Noêmi a sua nora, Rute: Bom é, filha minha, que saias com as suas moças, e que não te encontrem noutro campo.
23 Taqura de ma Rut dai qattikka qi ne lura ama nankina i ret matna gel ma Boas dai re ngingdemna nama bali a nge ra asmes be deng i qattikka ra vereset i ra dik ama bali ngen ama vit angera asmes. De qattikka ma Rut dai qattiasker kuri qi ki ne ara reveski.
23 Assim se ajuntou com as moças de Boaz, para respigar até e fim da sega da cevada e do trigo; e morava com a sua sogra.

Ler em outra tradução

Comparar com outra